Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ministrar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MINISTRAR v. tr.
|| 1. Servir, especialment en taula; cast. ministrar, servir. Començaren a menjar, e Làtzer sigué's a taula, e Martha ministrava, Pere Pasqual Obres, i, 105.
|| 2. ant. Subministrar, fornir; cast. suministrar. Pega e alquitrà ministra a mariners, Marsili Cròn., c. 1. Dues bones persones... la dita aygua e vin nèdeament ministren a nostre coper, Ordin. Palat. 21. Molt poch val metge... si no's dispost sanitat ministrar a l'hom malalt, Ausiàs March, cxxviii.
|| 3. ant. Administrar (en els seus diversos significats). Tutor o curador... ja's sia ço que ministre o no ministre los dits béns, Cost. Tort. IV, vi, 3. Per ministrar e fer las cosas necessàries de dita casa, doc. a. 1518 (BSAL, iii, 110). Quant ministran el sagrament de la extremaunció doc. a. 1747 (Hist. Sóller, ii, 959).«Jo no m'he de cuidar de res; es meu germà m'ho ministra tot» (Manacor).
|| 4. Exercir (un ofici, un càrrec); cast. desempeñar. Ni's deu algú tenir per digne d'aquell offici tan gloriós ministrar, Llull Blanq., c. 4. Los anys que han de vacar per haver ministrat dits càrrechs, doc. a. 1646 (Capítols del Col·legi de mercaders de Mall.).
|| 5. Obrar, elaborar, especialment els productes del porc mort (Mall.). «Tot aquest porquim l'hem ministrat noltros mateixos».
    Fon.:
ministɾá, i més vulgar mənistɾá (Mall.).
    Etim.:
pres del llatí ministrare, mat. sign. || || 1, 2, 3, 4.