Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  missatger
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MISSATGER, -ERA m. i f.
Qui porta un missatge; encarregat de portar i transmetre una notícia, comunicació, comanda; cast. mensajero. La resposta fo aytal que'ls enuià per sos missatgers, Jaume I, Cròn. 2. Es usança general | en lo món aconseruada | que missatger no pren mal | dins alguna encontrada, Turmeda Cobles Diuis. 26. Puys fasse-y tornar lo macip | la missatgera, no s'o trich, Fasset 207. Les antorxes pressent... d'uns missatgers que arribaran d'entora, Alcover Poem. Bíbl. 59. Colom missatger: colom que té l'instint de retornar al lloc d'on ha partit, i que pot esser utilitzat per a portar missatges. a) fig. Que anuncia una cosa. Sospirar e plorar ab deuoció són missatgers de consolació, Llull Mil Prov. 449.
    Fon.:
misəʤé (or., bal.); misaʤé (occ.); misaʤéɾ (Cast., Al.); misaʧéɾ (Val.).
    Var. form.
ant.: messatger (Jaume I, Cròn. 121).
    Etim.:
derivat de missatge.