Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  moble
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MOBLE adj. i subst. m.: cast. mueble.
|| 1. adj. Mòbil, que es pot transportar o moure. E'l clamater, irat, roba ses cosses mobles e hesvaex les no mobles, Usatges 111. La auctoritat de la forssa de l'esperit... sia trobada en los altres membres sentibles e mobles, Alcoatí 12. Ab cruel sentència... penjats en creu, los ocells a nostres carns donen moble sepultura, Corella Obres 69. Quant los ulls de un home són molt mobles e guardan fix, tal home és enganador e ladre, Albert G., Ques. 81 vo. Lo mouiment del primer moble, Tirant, c. 361. Béns mobles: objectes que es posseeixen i que poden transportar-se (per oposició a béns seents, immobles o sitis, que designen els edificis i terrenys). Sien salvs ells e llurs béns mobles e immobles, Pere IV, Cròn. 203. Hauents béns sitis o mobles, rendes o deutes, doc. a. 1392 (BSAL, viii, 56). Los béns axí mobles com sehents, doc. a. 1512 (Hist. Sóller, i, 920).
|| 2. m. a) Conjunt d'objectes transportables. Que'm donets part de la terra e del moble, Jaume I, Cròn. 51. Fossen al dit rey d'Aragó atorgades alcunes coses, així de ajuda de sou... com del moble de Cepta, doc. a. 1323 (Capmany Mem. iv, 77). La més rica casa de tota aquesta ciutat ab tot lo moble, Tirant, c. 84.—b) Bestiar, conjunt d'animals de pastura (Alt Maestrat). La salut del moble interessa en gran manera, Salvador FB 24.
|| 3. m. Cadascun dels objectes transportables; especialment, cadascun dels objectes que serveixen per a guarnir o adornar una casa, com llits, taules, cadires, armaris, etc. Que partats les terres e'ls mobles, Jaume I, Cròn. 52. Ab tota la sua casa y ab tots los mobles que portar se'n volch, Pere IV, Cròn. 336. La disposició dels mobles peça per peça: aquí ha d'haver-hi una taula, Ruyra Parada 19.
|| 4. m. Persona inútil, incapaç de fer el que li pertoca fer; cast. trasto. «Ves-te'n d'aquí, moble!»
    Fon.:
mɔ́bblə (pir-or., or.); mɔ́bble (occ.); mɔ̞́βle (val.); mɔ̞́bblə (bal.).
    Intens.:
—a) Augm.: moblàs, moblarro.—b) Dim.: moblet, mobletxo, mobleu, mobliu.—c) Pejor.: moblot.
    Etim.:
del llatí mŏbĭle, ‘mòbil’.