DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MOCA f.
Ventresca; conjunt d'estómac i budells, especialment dels animals morts (Empordà, La Selva, Penedès, Mall., Men.); cast. bandullo, mondongo. Ningun carnicer no gos tenir les moques que farà per lo matí sinó fins a tèrcia, doc. a. 1434 (BABL, xi, 321). Ne sia gran ne massa poca, | e que no aia ampla moca, Fasset, 218. M'ha comprat moques es dia de ses matanses, Maura Aygof. 121. No tenir tripa ni moca (Barc.) o No tenir ventre ni moca (Mall.) o No tenir moca ni budell (Men.): estar molt magre.
    Fon.: mɔ́kə (or.); mɔ̞́kə (bal.); mɔ̞́сə (Palma, Manacor).
    Loc.—a) Treure la moca o Fer la moca: fatigar-se molt.—b) Fer-se una moca de riure: riure excessivament.
    Etim.: del gòtic *mauka, ‘ventre, budell’ (cf. Meyer-Lübke REW 5436).

2. MOCA m.
Cafè procedent de la ciutat de Moca d'Aràbia; cast. moka.

MÓCA f.
Pòlip de la família de les meduses, principalment l'espècie Rizostoma Cuvieri (Barc., Val.).
    Etim.: derivat de moc, per la seva consistència gelatinosa com de mucositat.