Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  mocador
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MOCADOR m.
|| 1. Peça quadrada de tela, d'un a dos pams d'amplària, que serveix per a mocar-se i eixugar-se la suor o les llàgrimes; cast. pañuelo, pañuelo moquero. «Vetaquí-t un mocador, | eixuga't els ulls, ma fia, | que un jove que bé et volia | vénen de soterrar-ló» (cançó pop. Mall.). Per fer e obrar cinch mocadors de drap de li de or e de seda, doc. a. 1420 (Arx. Gral. R. Val.). El fat dels mocadors de butxaca, Carner Bonh. 107. S'anomena mocador de butxaca o de mocar per distingir-lo dels altres mocadors de què parlarem després. Mocador de frare: mocador de butxaca blau.
|| 2. Peça quadrada de roba de lli, cotó, seda o llana, que s'usa en la indumentària per a cobrir el coll, el cap, l'esquena, etc., sia per motius ornamentals, sia com a abric; cast. pañuelo, mantón (el que cobreix l'esquena). Van amb un mocador de seda de colors, Alcover Cont. 86. Ab les faldetes roges y el mocador al pit, Llorente Versos, 58. a) Mocador del coll: pot significar un mocador relativament petit que es porta embolicat pel coll en temps de fred o com a adorn, o bé un gran mocador que porten les dones des del coll fins a la cinta, cobrint-los l'esquena. Mocador de gira: el que, despres de doblar-lo diagonalment, s'hi fa una gira (Val.). Mocador en mitja fulla: mocador de tres becs que servia per a tapar les espatlles i els pits (Palamós, Igualada, ap. Griera Tr.). Mocador de set pams: el que és molt gros, per a cobrir tota l'esquena (Empordà, Mall.). Mocador catifa: gran mocador de llana i seda, o tot de seda, amb dibuixos de colors virolats (Barc., Ll., Tarr.). Mocador de berruga: aquell en què la roba fa com a nuets o berruguetes. Mocador de Manila: gran mocador d'abric per a dones, guarnit amb serrell tot al voltant, brodat a relleu amb sedes de colors vius, formant dibuixos de flors, ocells i fantasies; cast. mantón de Manila.b) Mocador del cap: el que porten les dones estès cobrint los el cap per damunt i pels costats; el que porten els homes de certes comarques, enrotllat al cap i lligat damunt el front o el pols esquerre (País Valencià, Ribera d'Ebre, Aragó). Mocador de caputxa: el que porten les dones al cap formant a manera de caputxa. La pagesa acomodada..., mocador de gasa blanca, brodada, li adornava el cap, E. Coromines (Catalana, ii, 195). Mocador de fumeral: el que porten al cap els homes, embolicat de manera que ve a tenir forma cilíndrica bastant alterosa (val.).
|| 3. Peça quadrada de roba que serveix per a embolicar o contenir alguna cosa; cast. pañuelo. La menjua no ha cabut dins es mocador que tench aposta, Roq. 8. Mocador d'herbes: el de grans dimensions, amb colorits formant dibuixos i quadros, que s'usa per a fer farcells. Mocador de canonge: el de seda, de daus i amb colors molt vius, que serveix per a portar els ornaments de missa o els hàbits corals dels canonges (Val., Mall.). Mocador des confits: el guarnit de puntes, que antigament el nuvi omplia de confits el dia de les noces, per obsequiar el capellà, els parents, amics i veïns (Llofriu). Fer el mocador: obsequiar un fadrí a la seva xicota amb un mocador ple de llepolies (Val.).
|| 4. La part d'un sac pròxima a la boca que queda sense omplir (Mall.).
|| 5. Cadascun dels dos extrems del vencís de lligar garbes, que es deixen sense entorcillar i serveixen per a fer el nuu (Petra, Manacor, St. Llorenç des C.).
|| 6. Espècie de pinces que serveixen per a mocar el llum (Vic, Vallès); cast. despabiladera.
|| 7. Joc de nois o de noies, que es posen en rotllo, asseguts en terra; un jugador passa per darrera els altres amb un mocador, i el deixa caure darrera un d'ells; si aquest se n'adona, s'alça i encalça l'altre; si no, aquest en tornar a passar l'encalça a ell (Barc.).
    Loc.

Tirar mocadors: llançar indirectes, sol·licitacions dissimulades. «Teniu una manera de tirar mocadors!»
    Fon.:
mukəðó (or., men., eiv.); mokaðó (occ.); mokaóɾ (val.); makaóɾ (Cullera); mokəðó, moсəðó (mall.); mukəðú (pir-or.).
    Intens.:
—a) Augm.: mocadoràs, mocadorarro.—b) Dim.: mocadoret, mocadoretxo, mocadorel·lo, mocadoreu, mocadoriu, mocadoró, mocadoroi.—c) Pejor.: mocadorot.
    Etim.:
derivat de mocar.