Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  modo
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MODO m.: cast. modo.
|| 1. Manera (en tots els seus significats); forma particular d'esser, de fer, d'obrar. Vuillats entendre e proveir per modo e forma que la dita comunitat de Florença no complisqua, doc. a. 1406 (Capmany Mem. ii, 207). Pensà aquells cometre a moltes persones, e a totes trobà modo, Decam. i, 69. No y ha modo tan expedient a fer a la redempció de natura humana, Villena Vita Chr., c. 17. Sia segura en lo modo que dit vos he, doc. a. 1472 (Misc. Rubió, iii, 26). Com t'arrossegas d'aquest modo, dona!, Pons Auca 49. D'aquest modo m'ha parlat, Maragall Enllà 42. A modo: a manera, a semblança. Es obrat a modo de flor de lli, doc. a. 1546 (Alós Inv. 64).De modo que: en tal manera que. Lo cap partiràs aprés per lo mig, de modo que's puga menjar lo servell, Robert Coch, fol 3. Modo i manera (pleonasme): Jo faré de modo y manera que vos hi conviden, Roq. 47. a) pl. Modals; maneres externes d'obrar, de tractar els altres. Tenir modos: tenir tracte fi, amable. Ell té modos cortesos y que agraden, Lacavalleria Gazoph. Ell les escomet amb bons modos, Rosselló Many. 28. Qualsevol gos sap més de modos, Ruyra Parada 158. Pocs modos: persona mancada de finor de tracte; grosser. Un pochs modos sense principis, Vilanova Obres, xi, 33. Net de modos: pocs modos.
|| 2. lòg. La forma en què el predicat s'uneix al subjecte per una asserció simple, necessària o contingent.
|| 3. lòg. Disposició de les tres proposicions d'un sil·logisme segons llur quantitat i llur qualitat.
|| 4. gram. Accident del verb pel qual s'expressa la manera com és concebuda l'acció d'aquest, si com un fet o com una possibilitat, intenció, etc. Modo indicatiu, Modo subjuntiu, Modo condicional, etc.
|| 5. mús. Disposició dels vuit sons diatònics d'una escala segons un cert esquema fixat de llurs intervals. Modo major: disposició segons la qual la tercera nota de l'escala d'un to està a distància de dos tons de la primera, i la sisena està a l'interval de quatre tons i mig. Modo menor: disposició en la qual els dos intervals indicats són un semitò més curts.
    Loc.
—a) Haver après de modos a Porqueres: esser grosser, mancat de bons modals.—b) Modos, cullera!, que el qui pren no en té gaires: es diu quan un que menja pren el menjar de manera incorrecta.
    Refr.
—a) «Qui no té modos, tot el món és seu»: vol dir que el qui no té escrúpols i obra de cara al negoci, sol fer-se ric i aconseguir els seus objectius.—b) «De modos i diners, aquí on et penses que n'hi ha menys, n'hi ha més» (Pineda).
    Fon.:
mɔ́ðu (Barc.); mɔ̞́ðo (Val., Palma).
    Intens.:
modet; modot.
    Var. form.:
mou (ant.); mode (escrit modernament per prurit de fugir de la semblança amb el castellà).
    Etim.:
del llatí modus, mat. sign.