Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  moldre
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MOLDRE (i dial. molre). v. tr.: cast. moler.
|| 1. Reduir gra o altres materials a pols o petits fragments per compressió i fricció entre dos cossos durs i de superfície aspra. La mola mol la farina, Llull Cont. 346, 15. Lo mulí desendressat és destorbat a molre, Llull Cont. 364, 23. Per molre froment ordi ho altre blat, doc. a. 1310 (RLR, x, 62). Una pedra de molre sal, doc. a. 1564 (arx. parr. d'Igualada). Feu xirricar les serres de dents que m'han de moldre, Atlàntida vi. a) absol. Reduir els grans a farina. Faré aixugar las aygas que'ls molins no molran, Milà Rom. 18.
|| 2. fig. Copejar amb una percussió copiosa. Molrer o assarronar de colps a algú, Lacavalleria Gazoph. Moldre els ossos: fatigar o fer sofrir extraordinàriament; donar una tupada forta.
    Loc.
—a) Arribar i moldre: obtenir o executar amb gran rapidesa allò que podria haver-se retardat.—b) Moldre sempre a un sou: no progressar, estar sempre en la mateixa situació (mall.).—c) No ho portaràs a molí a moldre: es diu per expressar que algú ja es farà la justícia per ell mateix, que l'altre no haurà d'anar enlloc més (Olot).
    Refr.
—a) «Qui primer arriba, primer mol»: significa que el qui matineja sol tenir tots els avantatges damunt els tocatardans. A Menorca es completa aquest refrany amb una restricció, dient: «Qui primer hi és, primer mol, si es moliner vol».—b) «D'aigua passada, molí no mol»: vol dir que les coses ja passades i els fets consumats no han de retreure's per a res.
    Fon.:
mɔ́ɫðɾə (or., eiv.); mɔ́ɫðɾe (Organyà, Fraga, Ll., Pla d'Urgell, Gandesa, val.); mɔ́ɫðɾi (Organyà, Balaguer, Sta. Col. de Q.); mɔ́ɫðɾeɾ (Benissa); mɔ̞́ɫðɾə (men.); mɔ́ɫrə (pir-or., Ripoll, Empordà, Solsona); mɔ̞́ɫrə (mall.); mɔ́ɫre (Sort, Bonansa). Per a més detalls vegi's Anuari OR, ii, 111.
    Conjug.:
en els paradigmes adjunts es veu la flexió d'aquest verb en el diferents dialectes catalans.
taula 
Les formes admeses generalment en el llenguatge literari són:—Pres. d'indic.: molc, mols, mol, molem, moleu, molen;—Pret. imperf. d'indic.: molia, molies, molia, molíem, molíeu, molien;—Perfet simple: molguí, molgueres, molgué, molguérem, molguéreu, molgueren;—Futur: moldré, moldràs, moldrà, moldrem, moldreu, moldran;—Condicional: moldria, moldries, moldria, moldríem, moldríeu, moldrien;—Pres. de subj.: molgui, molguis, molgui, molguem, molgueu, molguin;—Pret. imperf. de subj.: molgués, molguessis, molgués, molguéssim, molguéssiu, molguessin;—Imperatiu: mol, moleu;—Gerundi: molent;—Part. pass.: mòlt, mòlta.
    Etim.:
del llatí mŏlĕre, mat. sign.