Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. mom
veure  2. mom
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MOM o MOMO m.
|| 1. ant. Ball entremesclat amb mímica, especialment executat per una comparsa o conjunt de persones per a diversió dels espectadors; cast. momo. Foren-hi fetes molt grans festes de juntes, e dances, e momos, e molts altres entramesos qui ennobliren la festa, Tirant, c. 205. Bastir castells | per banastells, | moms e grans festes, Spill 1487. Algú no guos fer moms ne desfresses sens licència demanada e obtesa, doc. a. 1500 (BSAL, xxi, 293). No gosen fer desfressos o moms fins altrement sia deliberat, doc. a. 1507 (BSAL, xxi, 366). a) Cadascun dels set personatges que dansen entorn de la Moma (Val.).—b) Escolà vestit de negre i amb la cara coberta per un vel, que en la setmana de passió porta un gamfanó amb els improperis, i a l'hora de vespres, quan apareíx la vera creu per a esser adorada, fuig a l'extrem oposat de la catedral (Vic).
|| 2. Carussa, ganyota burlesca o de menyspreu (Balaguer, Ll., Tortosa, val.); cast. mueca. «Xiqueta, no em faces momos!»
|| 3. Acció de treure la llengua davant algú per fer-ne burla o manifestar-li menyspreu (Men.). «No facis moms, que és molt lleig!»
|| 4. pl. Moneries, gràcies infantils (Maestr., Eiv.); cast. embelecos, gracias. «No estic per moms» (o «per momos»). «Li vaig fer quatre momos i se quedà contenta» (Benassal).
    Fon.:
móm (mall., men., eiv.); mómo (occ., val.).
    Etim.:
probablement onomatopeia de la gesticulació burlesca, però ja relacionada amb el llatí Momus, nom del déu de la burla i de la censura.

2. MOM m.
Cada un dels botons que fan les plantes, d'on sortiran després les poncelles (Coromines Card. 298).