Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  moneda
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MONEDA f.
|| 1. Metall fet encunyar per l'autoritat reconeguda, emprat com a mesura comuna del preu de les coses i per a facilitar els canvis; cast. moneda. a) En sentit col·lectiu, designant el conjunt del dit metall. Me fa tort e'm demana més moneda que jo no puria haver, Llull Blanq. 91, 2. Li tramès gran esforç de gent d'armes e molta moneda, Metge Somni iv. Feu se portar una gran caxa de moneda, Tirant, c. 2. Encara que corria la moneda decimal, Pons Auca 125. Moneda menuda: la composta de peces de poca valor. Casa de la moneda: la Seca o casa on es bat i encunya la moneda. Moneda corrent: la que està en ús llegítim. Moneda de Barcelona, de Mallorques, etc.: (ant.) el metall encunyat en curs legal a cada una d'aquestes ciutats o regnes. En lo batiment de la moneda de Mallorques, doc. a. 1345 (BSAL, viii, 425). 150 lliures moneda barcelonesa, doc. a. 1550 (Miret Templers 579).Moneda graciosa: contribució voluntària, no imposada per l'autoritat. La comunitat de les aldees de Terol acostuma donar al rei quiscun any en el mes de setembre XI M. sol. per rahó de la moneda graciosa e extraordinària, doc. a. 1479 (Aguiló Dicc.). Moneda viva: moneda comptant i sonant (Esser per auant pagades les pensions dels dits censals en moneda viua e de comptants Bans de Barc., a. 1463-1471, fol 113). Moneda forta: la que conté la proporció de metalls que pertoca (De doscentes y vuytanta lliures moneda Barcelona forta, doc. a. 1654 de l'arx. de Montblanc). Moneda lleugera: la mancada de pes. Moneda baixa: la de coure, en oposició a la d'or i d'argent. Moneda falsa: la que no conté el metall que pertoca legalment o la que imita la moneda legal. Que auíetz feita moneda falsa, doc. a. 1251 (Pujol Docs.) Moneda divisionària: la que conté una fracció exacta de la unitat monetària legal. Paper moneda: paper al qual es concedeix legalment valor com a mesura de preu.—b) Cadascuna de les peces de metall encunyades i usades com a mesura del preu de les coses. Si vols saber de les monedes d'aur e d'argent com són aleyades. Conex. spic. 42 vo. Infinides monedes que'n tench aplegades de aquell temps, Boades Feyts 17. Fregava y feya dringar | les monedes rovellades. Collell Flor. 57.
|| 2. dialectalment, Peça de deu cèntims, en oposició a monedeta, que és la peça de cinc cèntims (Alacant).
|| 3. pl. Planta de l'espècie Lunaria biennis (Masclans Pl. 158).
    Loc.
—a) Esser moneda corrent: esser una cosa freqüent i admesa de tothom en general.—b) Faria moneda falsa: faria qualsevol cosa, arribaria a qualsevol extrem per obtenir quelcom.—c) Pagar en bona moneda: obrar amb esplendidesa, donar completa satisfacció.—d) Pagar en la mateixa moneda: tractar algú de la mateixa manera que ell ens ha tractat.
    Var. dial.:
monea (Al.); monesa (Si no tens millor monesa | per tos missatges pagar, | bé te pots anomenar | artifici de vilesa, Santandreu Mort Jud.).
    Fon.:
munέðə (pir-or., or., Maó); monéðɛ (Sort, Tremp, Ll., Pla d'Urgell, Falset, Gandesa, Sueca, Alcoi); monéða (Andorra, Esterri, Pont de S., Bonansa, Tamarit de la L., Calasseit, Tortosa, Cast., Val.); monə́ðə (Mall.); munə́ðə (Ciutadella, Eiv.); monéa (Al.); munéɾa (Alg.).
    Intens.:
—a) Augm.: monedassa, monedarra.—b) Dim.: monedeta, monedetxa, monedeua, monediua, monedona.—c) Pejor.: monedota, monedot.
    Etim.:
del llatí monēta, mat. sign. || 1.