Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. mont
veure  2. mont
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MONT m.
|| 1. Muntanya; cast. monte. El pus alt mont qui és en la terra de flum Jorda, Hom. Org. 6. No usa en les plases ne en los camps ne alt per los monts, Corbatxo 65. Moysès parlà ab Déu en lo mont, Sermons SVF, i, 240. Dita erba nayx en los montz o els pratz, Tres Pobr. 21. Que enllà dels monts llançava sa fragància, Maragall Enllà 18. Cap a l'arrel del mont va cavalcant, Alcover Poem. Bíbl. 56. Es mot arcaic, i avui d'ús purament literari o conservat com a fòssil en la toponímia, com veurem després. En els textos antics s'usa sovint acompanyant noms de lloc: En lo mont de Sinaí, Llull Gentil 91; Del mont de Caluari, Brama llaur. 152; Lo fruyt gloriós del mont de Syon, Passi cobles 79.
|| 2. Munt, aplec de coses sobreposades; cast. montón. Que't fos mès davant una faldada de sutzura o un mont de fems, Corbatxo 71. Un mont de blat, Agustí Secr. 53.
Mont: topon. a) El Mont: muntanya de més de mil metres d'altura, situada prop de Besalú i damunt la qual hi ha el santuari de la Mare de Déu del Mont.—b) El Mont de Roda: llogaret anexe de Roda, en la Ribera de l'Isàvena (Ribagorça).—c) Mont Calvari: nom de diferents capelles situades damunt elevacions del terreny i dedicades al Via-Crucis.—d) La forma mont és el primer element de molts de topònims, com Montseny, Montserrat, Mont-Olivet, etc., dels quals es parla en el lloc alfabètic corresponent.
Mont: llin. existent a Osor, Palafrugell, Palamós, Vall-llobrega, Sta. Cristina d'Aro, Barc., Albalat de la Ribera, etc. Hi ha la variant gràfica Mon.
    Etim.:
del llatí monte, mat. sign.

2. MONT m., pronúncia i grafia incorrecta,
per món; cast. mundo. Era dels grans cavalers del mont, Scip. e An. 46. Lo seu fill ver Déu, Messies | qui lo mont ten a selvar, Canç. Nad. 78.
    Fon.:
mónt (Men.).