Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  monument
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MONUMENT (i ant. i vulg. moniment). m.: cast. monumento.
|| 1. Obra edificada per perpetuar el record d'una persona o cosa memorables. En mitj de la qual s'hi aixeca el monument a Aribau, Pons Auca 292.
|| 2. Edifici o qualsevol objecte notable com a obra d'art o com a indicadora d'una cultura o d'un fet històric. Llavors és quant hom veu els antichs monuments reguardats y defesos, Obrador Arq. lit. 18. Ho trobaríem patentisat en molts monuments literaris, Serra Calend. folkl. 319.
|| 3. ant. Sepulcre, tomba. Plora denant la creu qui és mon moniment, Llull Blanq. 80. Hon és lo moniment de monsènyer senct Joan Evengelista, Muntaner Cròn., c. 205. Que lo moniment hon mon cors jaurà sia de un rich jaspi, doc. segle XV (BSAL, iii, 294). Los moniments se obriren, Sermons SVF, ii, 68.
|| 4. Altar més o menys adornat que es disposa en les esglésies per a exposar-hi durant el Dijous i Divendres Sant l'urna que representa el sepulcre de Jesucrist. Lo Papa ha atorgat la perdonança a la dita Seu del dijous sant, posat lo Corpus en lo moniment, fins lo dia de Pasqua, doc. segle XIV (Villanueva Viage, ii, 241). A encendre el ciri del moniment, Pous Empord. 33.
    Fon.:
munumén (Barc.); monumén (Ll.); monumént (Val., Mall.). En el llenguatge més vulgar s'empra la forma moniment: munimén (or.); monimén (occ.); molimént (val.); muimént (eiv.).
    Etim.:
pres del llatí monumĕntum, mat. sign. || 1. En llatí ja es troba la forma monimentum, de la qual procedeix el nostre moniment.