Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. moro
veure  2. moro
veure  moró
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MORO, MORA m. i f.
|| 1. Nadiu de l'Africa septentrional, de sang àrab o bereber; per ext., Mahometà; cast. moro. Volíem entrar el Regne de València per fer mal als moros, Jaume I, Cròn. 25. Del loch de Sardia terra de moros del regne de Benamarí, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 214). Com van les mores | que són çabies | en semblants dies | tal se pintava, Spill 2556. Los moros no mengen carn salada, Robert Coch 15 v.o. Moros de Déu: mahometans morts i salvats en el paradís de Mahoma. En altre loch del dit Alcorà, hon és descrit paradís, és contengut que aquí haurà... mullers, tapits de seda e moltes poncelles ab les quals los moros de Déu jauran, Metge Somni i. Moro de rei: soldat de l'exèrcit marroquí. Moro de pau: moro sotmès voluntàriament al poder colonitzador; fig., persona pacífica, que no es vol ficar en baralles. Obra de moros: nom que la gent vulgar i poc instruïda dóna als edificis i altres monuments antics, sien de l'època que sien.
|| 2. adj. Pertanyent o relatiu als moros; cast. moro. La cimitarra mora, Canigó viii. Ben lluny de la terra mora, Costa Trad. 159. Ses llengos llatina y mora, Ignor. 55.
|| 3. m. Terra dels moros; nord d'Africa (en el llenguatge vulgar). Del primer envit no farem cap a França o allà al moro?, Pascual Tirado (BSCC, viii, 245). Mallorca s'és enretirada cap a sa part des moro, Ignor. 2.
|| 4. adj. a) Mal cristià; qui no compleix els manaments de l'Església, sobretot el de santificar les festes (Ribagorça, Tortosa).—b) No batejat (Empordà, Mall.). Es diu humorísticament dels nens quan encara no els han batejats. Vi moro: vi no barrejat amb aigua.
|| 5. adj. (Animal) de color negre o molt fosc. Es diu especialment de les bèsties cavallines, bovines i de llana.
|| 6. m. Caragol gros i de color fosc (Gandia, Pego).
|| 7. m. Segador poc destre, que en l'escarada quedava enrera dels altres (Mall.). Posar moro de jornals: obligar els escaraders malfeiners a treballar alguns jornals, després d'acabar l'escarada, per rescabalar el temps que havien perdut i que havien cobrat de més en relació als altres segadors més vius (Mall.). Posar moro a s'oveia: descomptar al segador malfeiner una part de l'ovella que es repartia als segadors en haver acabat l'escarada (Manacor).
|| 8. Varietat de mongeta de forma llarguera (Manacor).
|| 9. Varietat de blat que té l'aresta negra (val., mall.).
|| 10. Varietat de raïm de grans negres i lluents (Urgell, Segarra).
|| 11. Peix de l'espècie Mustela vulgaris (Torra Dicc.).
|| 12. Porció de paret situada en els baixos de la xemeneia o cuina de pagès, i que és ennegrida del fum de la llar (Dénia, Mallorca). Fer es moro: emblanquinar la dita porció de paret. Aquell dia havia fet es moro..., sense arribar, malgrat els afanys y el purisme de la vella, a ser blanc de tot, però quedant ab un coloret vermellós gens ofensiu, Galmés Flor 154.
|| 13. Moro del foc: capfoguer (cast. morillo);—fig., cara molt mascarada.
|| 14. Moro de foc: aparell pirotècnic consistent en una peça en forma de cap de moro, plena de carretilles, que, posada al cap d'amunt dels castells de focs artificials, engega les carretilles en totes direccions; cast. trueno gordo (Labèrnia-S. Dicc.).
|| 15. Qualsevol de les figures «rei», «cavall» o «baleu», en el joc de cartes (Mall.).
|| 16. Fer moros: fer trampes, recisar d'allò que es ven o dóna a algú; es diu especialment de les trampes que es fan dins una mateixa família, donant incompleta la setmanada a la mare o a la dona, dient que ha costat més una cosa que s'ha comprat, etc. (Barc., Tarr., Empordà).
    Loc.
—a) Fer el moro: fer d'espantall, especialment de les criatures.—b) Fer es moro: estar inactiu davant els atropells o injúries. Mos vendran sa camia de demunt si continuam sotjant y fent es moro, Ignor. 58.—c) Donar-se al moro: exasperar-se, manifestar desesperació.—d) Esser pres de moros: estar una cosa en poder de qui no la tornarà o no se la deixarà prendre.—e) Passar una vida de moros: passar vida molt amarga.—f) No matar moros: no esser gran cosa, no tenir res de notable.—g) Haver-hi moros a la costa: haver-hi perill o indicis d'una cosa imminent.—h) Veure moros a la costa: adonar-se del perill o creure que n'hi ha.
    Refr.
—a) «O tots moros, o tots cristians»: significa que la justícia ha d'esser igual per a tothom.—b) «A moro mort, gran llançada»: vol dir que quan una cosa ja no té remei, no cal anar-hi amb contemplacions.—c) «Afarta'm i digue'm moro»: ho diuen per indicar indiferència davant els desaires o menyspreus mentre no vagin acompanyats de perjudicis materials.—d) «Moro mana a moro»: es diu referint-se a un subaltern que traspassa a un altre allò que el superior li havia manat a ell.—e) «Per força va el moro a missa»: vol dir que les circumstàncies obliguen a fer coses que de cap manera faríem per propi impuls.—f) «A Joana se l'emporten els moros i ella no plora? No li sap molt mal ser mora» (val.); «Moros se'n duen Na Catalina i ella no plora? És perquè és mora» (Mall.): es diu referint-se a algú que no protesta d'allò que sembla perjudicar-lo, però que tal vegada en el fons li és un benefici.—g) «Més val esser moro ric que cristià pobre».—h) «Moro fi, ni menjar porc ni beure vi».—i) «¿Què t'estimes més: un moro penjat, o una coca calenta?»: pregunta que es fa als infants, i si contesten que s'estimen més una coca calenta, els diuen: «Bé, però el moro penjat és un raïm que penja de la parra, i la coca calenta és una buina de bou» (Empordà).—j) «¿Què val al moro la crisma si no coneix la sua error?»: es refereix a la ineficàcia de les pràctiques externes mancades d'esperit vertaderament religiós o moral. Es troba aquest refrany en el Tirant lo Blanc, cap. 4.
    Cult. pop.
Moros i Cristians: festa que se celebra a Alcoi el 23 d'abril, amb espectacle de lluita entre cristians i sarraïns, per commemorar la victòria obtinguda en l'any 1276, amb aparició de Sant Jordi a cavall, contra els atacants musulmans comandats per Al-Azrac, que morí en aquella batalla. El dia abans de la festa s'inicia amb la Primera Diana, al so de moltes bandes de música, en la qual desfilen els dos bàndols conjuntament. A mitjan matí formen les tropes «cristianes» en la Plaça de la Mare de Déu dels Desemparats, des d'on es comença l'Entrada de Cristians cap a un castell bastit a posta en una altra plaça i ocupat pels «moros», l'alcaid dels quals surt amb un seguici a esperar el capità dels cristians, a qui entrega les claus. Aquest, en arribar davant l'església de Sant Jordi, descavalca i és rebut per un personatge que representa Mossèn Torregrossa (un capellà que prengué part important en la lluita contra Al-Azrac). Es fa també una Entrada dels Moros, tan brillant o més que la dels cristians, i després hi ha l'alardo general, en el qual prenen part totes les filades de moros i cristians. L'alba de l'endemà hi ha el mateix esclat de la Diana que el dia anterior; els capitans i alferis dels dos bàndols, els gremis i les Autoritats civils i militars acompanyen des de l'església de Sant Jordi a la parroquial de Santa Maria la relíquia del Sant; a la vesprada la retornen a la seva església titular en processó, a la qual assisteixen les filades no sols de cristians, sinó també dels moros. El dia següent és el de les batalles, en les quals ocupen successivament el castell els cristians i els moros, i altra vegada i definitivament els cristians, enmig de gran tronadissa d'escopetades, coets i traques. Per a més detalls, vegeu l'article de J. Sanç Moia en la revista Raixa, pàg. 97-99.
    Fon.:
mɔ́ɾu (pir-or., or., eiv.); mɔ́ɾo (occ.); mɔ̞́ɾo (val., mall.); mɔ̞́ɾu (men.).
    Intens.:
—a) Augm.: moràs, morarro, morassarro.—b) Dim.: moret, moretxo, morel·lo, moreu, moric, moriu, moró, moretó.—c) Pejor.: morot.
    Etim.:
del llatí mauru, mat. sign. || 1.

2. MORO m., grafia ant.:
V. morro.

MORÓ topon.
a) Poblet anexe de Vilafamés.—b) Poblet del districte municipal de St. Esteve de la Sarga (Conca de Tremp).
    Etim.:
sembla del llatí murōne, derivat del llatí mūrus, ‘mur’.