Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  morro
veure  morró
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

MORRO m.
|| 1. Part anterior sortint de la cara de certs mamífers i peixos, on hi ha la boca i els forats del nas; cast. hocico, morro, befo (de cavalleria), jeta (de porc). Lo porc no sent la pudor del fems en lo qual té son morro, Llull Cont. 39, 18. Truja sutza... en fanchs e lochs vils e pudents en los quals abans lo morro met que'l peu, Curial, iii, 27. No veu hom els sutzes porcs malmetre | les garbes desfermades amb llur morro, Riber Geòrg. 27. a) La porció de pell corresponent a la dita part de la cara. No gos metre ne fer metre orelles morros ne peçes de cordouà, doc. a. 1375 (arx. mun. de Barc.).
|| 2. Llavi (pròpiament es diu dels animals, i familiarment de les persones; a Mallorca i Menorca, el mot llavi ha desaparegut completament i ha estat substituït per morro, tant en el llenguatge vulgar com en el culte); cast. labio. Adés ab lo dit adés ab los morros a les altres fembres mostrant, Corbatxo 34. Ella parlera | primer menjà | e menejà | la lengua y morros, Spill 10423. Los morros de color de coral propis per a mordre, Esteve Eleg. l. 5.
|| 3. fig., especialment en plural: Posició dels llavis indicadora d'irritació; mala cara; expressió pròpia de persona enfadada o irada; cast. morros. E donchs que cal entristir ne fer morros | a negun hom, ne que'l cal congoxar, Ll. Requesens (Cançon. Univ. 65). Avuy, en arribar a casa, faig morros al pare, y surti lo que vulgui, Vilanova Obres, viii, 98. Estar de morros: estar barallats, fer-se mala cara. Més lletja que l'«aburriment del sisè», com li deya la Felissa quan estavan de morros, Pons Auca 67.
II. Objecte que per la seva forma, relleu o posició avançada, té semblança amb el morro d'un animal.
|| 1. Part sortida de la vorera o boca d'un recipient. Un cetrill olier ab lo morro trencat, doc. a. 1409 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Compon-los dins una cassola amb aygo que no arrib a sa vorera o morros d'es cubellets, Ignor. 71.
|| 2. Regruix que forma la vora d'una nafra; cast. labio.
|| 3. Punta de l'esclop (Empordà).
|| 4. Cremallot del llum (Aiguaviva, Valljunquera); cast. pábilo.
|| 5. pl. La part d'unes pinces o estenalles per on aquestes estrenyen els objectes (bal.); cast. boca.
|| 6. Extrem de la dent o dents de la clau (Andratx).
|| 7. Extrem en el collar dels animals de tir, on s'uneixen les dues juntes (St. Quintí de Mediona, ap. BDC, xxii, 167).
|| 8. Extrem inferior del caragol de la premsa de vi, que balla damunt el morrió (Canet de Mar).
|| 9. Culassa de les manxes de ferrer (Eivissa).
|| 10. Morro de flauta: extremitat d'una cosa que forma angle agut, a manera de l'extrem d'un fabiol. En les sabates, gira tallada en angle (Mall.).
|| 11. Amuntegament d'abelles al voltant del forat del rusc, quan volen eixamenar (Empordà).
|| 12. Massa de terra o de roca prominent; cast. morro. Al tombar un morro de serra, Ruyra Parada 108. En aquest sentit apareix el mot morro en molts de topònims: Coll de Morro Negre, puig de 1.550 metres d'alçada en el Berguedà; Morro de Calabona, en la costa de Girona; Morro de Toix, en el terme d'Altea; Morro de sa Vaca: penyalar que avança dins el mar en la costa nord de Mallorca; Morro d'En Joi, en el terme de Sóller (Mall.); Morro de sa Punta Negra, en el terme de Felanitx (Mall.); etc.
|| 13. Morro de vaques: botxí. (V. morro-de-vaques).
|| 14. Morro de bou: herba que creix amb la fulla ben plana a terra (Pont de S.).
|| 15. Morro de porc o de porcell: a) Planta de l'espècie Urospermum Dalechampii, de fulles inferiors dentades amb el lòbul terminal molt gros, i fulles superiors un poc abraçadores i senceres o poc dentades, cabeçoles terminals i solitàries, flors grogues; abunda pels camins de Mallorca.—b) Planta de l'espècie Ranunculus ficaria (Mall.).—c) Planta de l'espècie Ranunculus asiaticus (Mall.).
|| 16. Morro d'ovella: plantaginàcia de l'espècie Plantago lagopus, acaule, de fulles lanceolades i espigues oblongues, tomentoses. A Mallorca se'n diu peu de llebre.
|| 17. Morro de vedell: a) Varietat de pebre, de la millor classe per a confitar (Empordà).—b) Planta de l'espècie Antirrhinum majus (Masclans Pl. 159).
|| 18. Morros d'espasa: peix de l'espècie Charax puntazzo (Eivissa). (V. morruda).
Morro: llin. existent a València i Mallorca. Hi ha la variant Morros, existent a Guissona, Badalona, Barc., Prat de Llobregat, Reus, Artesa de S., etc.
    Loc.
—a) Beure a morro o al morro: beure aplicant els llavis al broc del càntir o d'altre recipient.—b) Morro a morro: cara a cara. No m'avergonyiria de tractar morro a morro amb es mateix rei, Ruyra Pinya, ii, 55.—c) Anar-se'n amb el morro eixut: anar-se'n insatisfet, sense haver obtingut allò que es pretenia.—d) Torca't els morros: es diu per indicar que no hi ha res més per a menjar (Mall.). «¿De què soparé, anit?—De sopes, i torca't els morros».—e) Llepar-se els morros d'una cosa: fer-se'n un llepadits, trobar-la molt gustosa.—f) Fer-se els morros lluents: menjar molt i suculent.—g) Mossegar-se els morros: reprimir-se per no riure o per no parlar indiscretament.—h) Picar-se els morros (Empordà) o Pegar-se un toc als morros (Mall.): veure's obligat a renunciar a allò que es desitjava obtenir.—i) Caure de morros: caure cap avant, pegant amb la cara a terra.—j) De morros! o Als morros!: exclamació de malvolença que es fa quan algú ensopega per imprudència.—l) Rompre els morros o Fer uns morros nous a algú: pegar-li fort a la cara.—m) Anar morros per terra: esser molt treballador; escarrassar-se; esforçar-se sense profit; anar malament de negocis (Cast.).—n) Anar amb el morro al sòl (Empordà) o Anar amb sos morros per sa terra (Mall.): esser molt vell i anar molt acalat.—o) Anar morro per terra: anar malament d'interessos, portar negocis per mal camí (Mall.).—p) Tenir una cosa al morro (Cat., Val.), o Tenir-la a su els morros (Men.), o al morro de la porta (Empordà): tenir una cosa molt a prop.—q) Fregar una cosa pels morros: oferir-la amb molta d'insistència, importunament.—r) Tenir la llet al morros: esser molt tendre, excessivament jove. Un nin amb la llet an els morros, Penya Mos. iii, 167.—s) Esser fort de morro, o Esser de morro fort: esser enèrgic i inflexible, de geni difícil de tòrcer. Arribà a ser tan fort de morro que ningú li podia torse sa orella, Aguiló C., Rond. de R. 15. Vaja, no siguis des morro fort: deixa'm posar es cap a sa teua falda, Ruyra Pinya, i, 50.—t) Esser prim de morro, o de morro prim: esser llépol o molt delicat i remirat en el menjar i en altres coses.—u) Esser fluix de morro: esser massa xerraire, indiscret.—v) Menjar carn de morro: haver d'aguantar la múrria del qui està de mal humor (Empordà).—x) Esser del morro tort: tenir mal geni.
    Refr.

—«Morros i mala cara, trauen sa gent de casa».
    Fon.:
móru (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); móro (occ., val., mall.); mɔ̞́ro (Felanitx).
    Intens.:
—a) Augm.: morràs.—b) Dim.: morret, morretxo, morrel·lo, morreu, morriu, morrí, morroi, morrineu, morrinoi, morretó, morretí, morretineu, morretinoi.—c) Pejor.: morrot.
    Sinòn.:
— || 15 a, amargot, cuixabarba, herba amarganta, pom de moro;— || 15 b, gatassa, herba de les morenes;— || 15 c, francesilla;— || 17 b, boca de dragó o de lleó, conillets, gatolins, mamaconills, llops, vedells.
    Etim.:
segons uns, d'una forma llatina o gòtica murrus, mat. sign. I || 1, produït probablement per onomatopeia (cf. REW 5762); segons altres, d'una forma basca murru, mat. sign.

MORRÓ m.
Corc negre que ataca els grans de blat i d'altres cereals (Empordà).