Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  mortal
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

MORTAL adj.
Pertanyent o relatiu a la mort; cast. mortal. Restes mortals: allò que resta d'algú després de mort.
|| 1. Subjecte a la mort. Hom és creatura, e mortal, e ha en si molts defayliments, Llull Gentil 34. Si hom est, no tolgues res als hòmens, car axí est mortal com ells, Scachs 11. Especialment: a) m. Persona humana, considerada en quant està subjecta a la mort. Com engana les penses dels mortals, Alegre Transf. 89. Mortals, que en la terra sou hostes d'un dia, Llorente Versos 79.
|| 2. Pròxim a la mort; hiperbòlicament, Molt decaigut, com si estés prop de la mort. La Princesa se'n partí, e Stephania restà ab pensament de dona mortal, Tirant, c. 203. Anar mortal: anar molt decaigut, mancat de vitalitat. Ets animalets anaven mortals, segurament de fam y de son, A. Ruiz Pablo (Catalana, i, 411).
|| 3. Que produeix o pot produir la mort. Cuydam-nos que fos ferit de colp mortal, Jaume I, Cròn. 105. Ell fa longa nafra e mortall, Flos medic. 135 vo. a) Pecat mortal: el pecat que produeix la mort de l'ànima, o sia, que priva de la gràcia de Déu. Per peccadors que nós fóssem de peccats mortals ni de venials, Jaume I, Cròn. 1. Differència és... entre peccat mortal e venial, Llull Blanq. 3, 6. Vaig obligar-lo, sota pena de pecat mortal, a pendre llet a certes hores, Ruyra Flames 60.—b) abusivament, Pecat mortal és sinònim de ‘pecat capital’. Deu-li donar conexença dels set peccats mortals, Llull Blanq. 2. Luxúria és lo terç peccat mortal, Eximenis Lux. 3.
|| 4. Que va fins a desitjar la mort d'algú. Era son mortal enemic, Llull Blanq. 47.
|| 5. fig. Que causa la destrucció o anihilament. «La llei tributària és mortal per al comerç».
|| 6. fig., hiperb. Terrible, que fa sofrir extremadament. Alguns moderns... mortal afany | n'han pres de més, Spill 10728. Jamés lo meu cors hagué sentiment de tan mortal dolor, Tirant, c. 219. Dos dies, dos mortals dies, he estat en observació, Caselles Mult.108.
    Refr.

—«Qui no és mortal, no mor a la guerra»: es diu vulgarment per encoratjar les mares que tenen fills soldats.
    Fon.:
muɾtáɫ (Barc.); moɾtáɫ (València, Palma).
    Etim.:
pres del llatí mortāle, mat. sign.