Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. moscard
veure  2. moscard
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MOSCARD m.
|| 1. imatge  Insecte dípter del gènere Culex; el més comú és l'espècie Culex pipiens, de cos cilíndric, prim, cap amb dues antenes i una trompa prima amb què travessa la pell per xuclar la sang de persones i animals; cast. mosquito. «Els moscards d'enguany, Senyor, | tenen es barram d'ullastre; | fiquen es bec dins sa pasta | i xuclen sa sang millor» (cançó pop. Mall.). La nit passada, per moscarts qui les han bé enujades, no han pogut dormir, Metge Somni iii. Sos recorts perfidiosos | el volten com a moscarts, Picó Engl. 46.
|| 2. ant. Cert ocell de rapinya emprat en la caça. Si degun hom de la vila de Solsona haurà sparuer o moscart e volie anar a caçar, doc. a. 1434 (BABL, xi, 333).
    Fon.:
mosсáɾt (Palma, Manacor, Pollença); moskáɾt (Inca, Llucmajor, Artà); muskáɾt (Men.); mosсǽɾt (Felanitx).
    Intens.:
—a) Augm.: moscartàs, moscartarro.—b) Dim.: moscartet, moscartetxo, moscartel·lo, moscarteu, moscardí, moscartí, moscartó.—c) Pejor.: moscartot.
    Etim.:
derivat de mosca amb el sufix pejoratiu -ard.

2. MOSCARD, -ARDA adj. ant.
Musc, color moradenc. Un bou, pèl moscart, doc. a. 1609 (ap. Aguiló Dicc.).