Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  mostrar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MOSTRAR v. tr.
|| 1. Exposar a la vista d'altri; fer veure; indicar (amb un gest, amb un signe, etc.); cast. mostrar, enseñar. Tot aizò t'e mostrad te donaré, Hom. Org. 6. Li fossen mostrades totes les coses damunt dites, Llull Blanq. 34. E la verge qui l'alleta les mamelles li mostrerà, Flos medic. 5 vo. L'abat-bisbe mostrant-los-ho amb la crossa, Canigó ix.
|| 2. Deixar veure; tenir a la vista d'altri, cast. mostrar, enseñar. Adés tan curts que mostren lurs vergonyes, Metge Somni iv. Y mostre'l cul a les steles, Coll. dames 360. A tots es que mostren ses singlades senyalades, Ignor. 60. Betlehem, captiva, | mostra sos murs i torres coronats | pels arquers enemics, Alcover Poem. Bíbl. 61. Mostrar carena: (ant.) treure un vaixell de l'aigua per adobar-lo. Per ço com volem mostrar carena o volem spalmar, Tirant, c. 92. a) refl. Deixar-se veure. Dins lo qual temps, emperò, Curial se mostrà molt, axí en arrear com en conuits, Curial, i, 19. La Viuda hagué dos spills grans, lo hu posà alt a la finestra, l'altre posà baix..., e tot ço que's mostraua en lo de dalt, tot resplendia en lo de baix, Tirant, c. 268. Y com se mostra en la vostra cara les dollors que soffertes haueu, Villena Vita Chr., c. 206.
|| 3. Palesar, donar a conèixer; cast. mostrar. No faea semblant ne mostrava que li desplagués, Pere IV, Cròn. 105. Puix tan atreuit al bisbe respons, no mostres vergonya, Passi cobles 22. Enveja mostrau de ma gran ventura, Proc. olives 89. L'infeliç no havia mostrat cap enuig, Ruyra Parada 90. a) refl. M'hi só mostrat fort cruel, Eximenis Conf. 19. No volia gaire mèrit mostrar-se tot una dona, Alcover Cont.
|| 4. Comunicar coneixements teòrics o pràctics d'una ciència, art, etc., donant-ne lliçons o explicacions (V. ensenyar, II); cast. enseñar. Ual més un caual que XX sarraïns, e yo mostrar-lo-us-he a matar, Jaume I, Cròn. 60. Cauayler fassa a son fiyl mostrar a caualcar en son jouent, Llull Cavall. 8 vo. En Barut me fonc mostrada la lengua morisca, Tirant, c. 10. ¿Qui t'ha mostrades aqueixes coses que dius?, Alcover Cont. 28. (La diferència d'ús sintàctic entre ensenyar i mostrar en aquest significat, és que mostrar porta sempre com a complement indirecte la persona a qui es comuniquen els coneixements, mentres que ensenyar pot portar la dita persona com a complement directe).
|| 5. Demostrar, fer comprendre; cast. mostrar. Aizò vol dir e mostrar que si om parlaue..., Hom. Org. 1 vo. Aquell religiós respòs que no podia mostrar per rahons necessàries esser vera, Llull Felix, pt. i, c. 7. Yo't mostraré que no he dit la centena part del bé que en elles és, Metge Somni iv.
    Loc.
—a) Mostrar cara: presentar-se i assumir la responsabilitat d'una cosa, per si o per altri. Vaig quedar en que l'endemà mostraria cara, Maura Aygof. 19.—b) Mostrar sa filassa (Mall.) o sa filàrsega (Men.): fer un mal paper, donar a conèixer públicament la seva inèpcia o deficiència. Fa rabi veure que a lo millor mostrau sa filassa, Ignor. 10.—c) Mostrar les dents a algú: amenaçar-lo, demostrar-li intenció de resistir o d'agredir-lo (Cat., Val., Men.).—d) Mostrar ses dents a algú: cedir, transigir davant ell o mostrar-li benevolència (Mall.). Ets atlots, amb una betcollada, són bons de fer entrar en sivella mentres no los mostrin ses dents, Maura Aygof. 49.
    Refr.
—a) «Qui mostra cara, treu partit»: significa que el qui mostra cara per un altre s'obliga a defensar-lo, es fa solidari seu (Mall.).—b) «A pagès i ase, no li mostris sa casa» (Mall.).
    Fon.:
mustɾá (pir-or., or., Sóller., men., eiv.); mostɾá (occ., mall.); mostɾáɾ (val.).
    Var. ort.
ant.: monstrar.
    Etim.:
del llatí mŏnstrare, mat. sign.