Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. mot
veure  2. mot
veure  mòt
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MOT m.
|| 1. So articulat o conjunt de sons articulats que expressa una idea i es pren com a última unitat independent del discurs; cast. palabra, vocablo. Com lo trobador cové de necessitat que tenga son enteniment e son remembrament e son voler als mots e al so e a la cansó que vol atrobar, Llull Cont. 352, 30. Gint parlar és dir bells mots e bones rahons, Jahuda Dits, c. 4. Amb un sol mot quedaren entesos, Víct. Cat., Ombr. 25. Sense que sortís un sol mot de sos llavis, Pons Com an. 71. I els que dormien, | sens dir un mot finaren degollats, Alcover Poem. Bíbl. 63.
|| 2. per ext., a) Sentència, frase. Entenem per ueritat aquest mot que diu la escriptura, Jaume I, Cròn. pròl.—b) Vers de cançó (en llenguatge popular, Mall.). «Una cançó ben dictada, | de quatre mots està bé; | de cinc i de sis també, | i de set ja és codolada» (cançó pop. Mall.). «De cançons de quatre mots, | molts n'hi ha que en saben fer; | ell s'ase d'es pareier | s'altre dia en fé per tots» (cançó pop. Mall.).
    Loc.
—a) No fer dos mots a una cosa: no posar-hi cap objecció (mall.).—b) Dir els quatre mots de la veritat: parlar francament, sense eufemismes.—c) Fer un mot o quatre mots de lletra: escriure una carta curta.—d) Mot a mot, o Mot per mot: de paraula en paraula, sense deixar cap mot. Curial anà a casa de Melchior e mot per mot ço que la Güelfa dit li hauia li descobrí, Curial, i, 8. Comptà-li lo somni mot a mot, ibid. i, 26.—e) No poder treure o arrancar un mot, a algú: no poder-lo fer parlar.—f) No tornar mot: no tornar resposta. E com son germà lo y hagué dit, lo rey no li tornà mot, Flos Sanctòrum, a. 1494 (ap. Aguiló Dicc.).—g) Agafar o Prendre al mot, o del mot: exigir a algú que compleixi allò que ha ofert. Jo vos prench al mot, jo compro al ò al preu que vós voleu, Lacavalleria Gazoph.—h) Esser el darrer mot del credo: esser el de més poca importància. En Belluguins... era el derrer mot del credo, Galmés Flor 11.—i) Haver-n'hi (d'una cosa) més que mots a matines: haver-n'hi gran nombre (Mall.).—j) No dir un mot de bé: no resar gens (Vallès, Penedès).
    Fon.:
mót (or., occ., val., bal.).
    Intens.:
—a) Augm.: motàs, motarro.—b) Dim.: motet, motetxo, motel·lo, motengo, motingo, motarrí.—c) Pejor.: motot.
    Sinòn.:
— || 1, paraula, vocable.
    Etim.:
del llatí vg. muttu, mat. sign. || 1; «muttum gru» apareix en el Corpus Glossariorum Latinorum, ii, 132 (cf. A. Graur en Rom., liii, 200).

2. MOT m.
Marge o relleu de terra, de canyes i de buscalls, que serveix per a deturar o desviar l'aigua d'un rec (pir-or.).
    Fon.:
mót (Rosselló, Rocabruna).

MÒT m.
Embalum, grandària (Blanes, Pineda); cast. bulto. «Si el teu vestit fa poc mòt, encara em cabrà al bagul». (V. mota).
    Fon.:
mɔ́t (or.).