Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. muda
veure  2. muda
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MUDA f.
|| 1. Acció de mudar o de mudar-se; cast. mudanza. Preparant la muda de casa, Oller Fig. pais. 127.
|| 2. Acció de mudar les dents, les plomes, el pèl, la veu, etc.; temps en què es fa aquest canvi en els animals; cast. muda. Oli de mata | no'ls fa pudor, | lo pelador, | mudes, pinçar | ne l'ençofrar, Spill 585. Quantes són les mudes de les dents, Dieç Menesc. ii, 90. Temps en lo qual lo cervo fa la muda de ses banyes, Lacavalleria Gazoph. A la primavera los animals fan la muda o estan en muda, ibid. Com un passerell en temps de muda, Sagarra Comte 195. Posar a la muda els ocells: arrancar-los plomes i posar-los fang en lloc d'aquestes perquè en posin de noves, a fi que en mudar-les no sia al temps de passa, que no cantarien (Plana de Vic). Què deu hom fer al ocell quant lo vol posar en muda, Anim. caçar 85. Aucells de rapinya, los quals a fi de aquest mes los posareu a la muda, Agustí Secr. 7.
|| 3. Conjunt de roba que hom es posa d'un cop, i especialment de roba blanca o interior; cast. muda. Estesa en son llit la roba de muda, Pons Com an. 189.
|| 4. Trosset de tanyada o brot d'una planta que s'aplica a la branca d'una altra per empeltar-la (mall., men.); cast. púa. El primer sies de cavar la terra, | el primer crema les sarments a feixos, | el primer porta a ton teulat les mudes, Riber Geòrg. 53. Es Mon Cirineu du també un manat de mudes, com si vengués d'empeltar, Alcover Cont. 90. «L'amo d'aquí, diuen que ès | empeltat de mala muda; | molts de pics hi som venguda, | però mai m'ha donat res» (cançó pop. Llucmajor).
    Fon.:
múðə (or., bal.); múðɛ (occ.); múða (Cast., Val.); múa (Al.).
    Intens.:
—a) Augm.: mudassa.—b) Dim.: mudeta, mudetxa, mudona.—c) Pejor.: mudota.
    Etim.:
derivat postverbal de mudar.

2. MUDA f.
Dona o noia que no pot parlar; cast. muda. (V. mut).