Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. muller
veure  2. muller
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MULLER f.
Dona maridada o esposada, en relació al seu marit; cast. esposa, mujer. Si en paradís havia hom palaus e cambres e locs apropriats on hom agués mullers e vergers e lits, Llull Cont. 311, 16. Volgué haver muller qui fos sana e ben formada, Llull Blanq. 1, 2. La infanta regina muller sua e affermada, Muntaner Cròn., c. 168. Sola causa de la mia venguda és ma muller, Metge Somni iii. Als que la mort toll la muller aymia | sabran jutjar part de la dolor mia, Ausiàs March, xcii. De sa muller a la orella | ha parlat de baix en baix, Collell Flor. 51. Prendre muller: casar-se un home. No's curava de prendre muller, Valter Gris. 3 vo. Marit i muller: l'espòs i l'esposa. Marit i muller han tengut paraules molts de pichs, Ignor. 27.
    Refr.
—a) «La muller de la perdiu, tan aviat plora com riu»: es diu referint-se a les persones que amb facilitat passen de la tristesa a l'alegria o viceversa.—b) «La muller de Marc Antoni, de dia passeja i de nit crema oli»: es diu per aquelles dones que deixen les feines per a la nit (val.).—c) «El marit a la muller tinga-li lo menester».—d) «La muller a son marit li tingui ben net el llit».—e) «Ventura és per al casat, fer-li la muller costat».—f) «Al marit, la muller sana».—g) «Els diners i la muller, a la vellesa són menester».—h) «Si estar vols mal a ton plaer, ves per mar o pren muller».—i) «Muller que no menja amb vós, després menja més que dos»; «Muller que no menja amb el marit, lo millor ja ho té engolit»: es refereix a les persones que fingeixen estar desmenjades, però que d'amagat s'atipen bé.—j) «Les baralles de muller i marit, de la taula al llit»: vol dir que aquestes baralles solen esser curtes i sense conseqüències.—l) «Entre marit i muller, no sigues manifasser»: recomana no ficar-se en assumptes d'un matrimoni (val.).—m) «Ja tens muller, ja tens que fer» (val.).—n) «A qui té sénia i mala muller, no li falta mai que fer».—o) «La casa on governa la muller no sol anar mai bé».—p) «Foc i muller, del mateix carrer»; «Per cercar foc i muller, no surtis de ton carrer»: significa que convé prendre muller ben coneguda, i millor si és veïna.—q) «En la vida la muller tres eixides ha de fer»: es refereix al casament, el bateig i l'enterrament com a síntesi de tota una vida.—r) «De marits i de mullers, cada dia en passen pels carrers»: vol dir que no cal frissar de casar-se, que sempre hi són a temps.—s) «Si alabes molt ta muller, seràs tingut per grosser».—t) «A l'ase i mala muller, bastonades ho han de fer».—u) «Tothom castiga la mala muller, fora el qui la té».—v) «La primera muller, pastora, i la segona, senyora»: vol dir que la segona esposa sol esser més ben tractada i respectada que la primera.—x) «No estiguis sol, jo t'ho dic, amb muller de ton amic».
    Fon.:
muʎé (pir-or., Camp de Tarr., occ., Maestrat, alg.); muʎéɾ (val.); muјé (or., mall.); muʎέ (Sort); mué (men.).
    Var. ort.
ant.: muyler (Llull Cavall. 15 vo; Jahuda Salomó 78); muyller (doc. segle XIII, ap. Miret Templers 341); muler (doc. segle XI, ap. Miret Doc. 11; doc. a. 1250, ap. Pujol Doc.; Graal 49); muyer (Usatges, segle XIII, ap. Anuari IEC, i, 293).
    Sinòn.:
dona, esposa.
    Etim.:
del llatí mulĭĕre, ‘dona’.

2. MULLER topon.
Poble del districte municipal de Bellcaire d'Urgell.