Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  municipal
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

MUNICIPAL adj.
Del municipi; pertanyent o relatiu al municipi; cast. municipal. Totes les senyories del món foren en lur fundació primero paccionades e posades en certs pactes e amb ses leys municipalls, Eximenis Dotzè del Crestià, c. 156 (ap. Arch. Ib. Am. xxiv, 339). La infracció de les ordenances municipals, Pons Com an. 86. Guàrdia municipal: f., cos de vigilància depenent del municipi; m., individu del dit cos. S'usa també com a substantiu: Un municipal: un guàrdia municipal. Els agutzils i els municipals han hagut de venir a la plassa, Pons Auca, 94.
    Fon.:
munisipáɫ (or., occ., val., bal.); monisipáɫ (mall., en la pronúncia més vulgar).
    Intens.
(del sentit de ‘guàrdia municipal’): municipalet, municipaletxo, municipalàs, municipaleu, municipaló, municipalot.
    Etim.:
pres del llatí municipāle, ‘propi del municipi’.