Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  musar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MUSAR v. intr. ant.
Perdre el temps; cast. musar. Lo Sol e en Venus reptaren en Mercuri, qui fa musar los hòmens en l'argent viu qui neix en la terra, Llull Arbre Sc. ii, 428. No vull musar en descriure les viandes ne en nomenar los convitats, Curial, i, 24. Car estar musant e no hauer de què sostenir l'estat en lo qual se ere mès... hauria desonor, Curial, iii, 5. Mes ell ha seny qui aprèn e que haga | sentiment bo en affers que no mus. | Aquell del tot no despèn temps ni mussa | qui uol seruir dona de tan alt preu, Francesc Oliver (Cançon. Univ. 287).
    Etim.:
del prov. musar o de l'it. musare, mat. sign.