Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  music
veure  músic
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MUSIC m. (amb l'accent damunt la i, vulgarisme),
per músic (Bagà, Empordà, Penedès).
    Refr.

—«Si vols tenir enemics, deixa diners o lloga musics»: significa que aquestes dues coses porten renyines (Empordà).

MÚSIC, MÚSICA
|| 1. adj. Musical; cast. músico. La gralla primitiva..., aqueix senzill instrument músic que acompanya encara les Caramelles pobres, Verdaguer Exc. 76.
|| 2. m. i f. i adj. Que té instint o sensibilitat musical; cast. músico. Los Gots... foren grans músichs, Tomic Hist. 24.
|| 3. m. i f. Que es dedica a la música; que compon o executa peces de música; cast. músico. Cell qui ha alguna art pot obrar segons aquella, axí com en medicina fa lo metge, e en la retòricha lo retòrich, e en la músicha fa lo músich, Genebreda Cons. 93. Qui donchs, és bon músich de tals caramelles, Proc. olives 1093. Vénen set músichs vestits ab dalmàticas sonant instruments de corda, doc. a. 1518 (Ardits, iii, 277).Músic major: director d'una banda de música militar.
|| 4. m. a) Peix de diferents espècies del gènere Siphonostoma (Barc.).—b) Peix de les espècies Capros aper Lacep. i Centricus scolopax Riss. (Tarr.).—c) Peix de l'espècie Serranus hepatus (Mall.). ¿Que has pogut dur carn?—No, però m'han arrambat un músich, Roq. 8.—d) Peix de l'espècie Sygnanthus viridis (Barc.).
|| 5. El fesol (Griera Tr.).
    Refr.
—a) «Amagueu els patos, que vénen els músics!»: es diu perquè els músics tenen fama d'apoderar-se d'animals i altres coses quan van d'un poble a l'altre a sonar en les festes (Val.)—b) «Músics, xics i criatures, a lo millor la fan»: vol dir que els músics tenen rareses comparables amb les dels infants (Val.).—c) «Els músics, per a cantar, han menester pregar; i en haver començat, no se'n saben deixar» (Bal.); «El músic que se n'alaba, mai comença i mai acaba» (Barc.): significa que els músics solen fer-se pregar per a cantar o sonar, però quan s'hi han posat, no frissen de deixar-se'n.—d) «Si el pare és músic, el fill és ballador»: es diu referint-se a pare i fill de tendències o aptituds consemblants.—e) «De músic, metge i poeta, tothom en té una miqueta».—f) «Músic pagat no fa bon so», o «Music pagat fa mal so»: vol dir que quan un ha cobrat endavant la seva feina, o no la fa, o la fa malament.
    Fon.:
múzik (or., occ., Cast., Al., bal.); músik (Val.).
    Intens.:
—a) Augm. (laudatori): musicàs.—b) Dim. (generalment despectius): musiquet, musiquetxo, musiquel·lo.—c) Pejor.: musicot.
    Etim.:
pres del llatí musicus, mat. sign.