Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. nansa
veure  2. nansa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. NANSA f.
Ormeig de pesca, consistent en un receptacle acampanat fet de malla de jonc, vímet, canya, etc., de la mateixa forma que el morenell, però més gran (or., val., bal., alg.); cast. nasa. (Vegeu el dibuix i nomenclatura en l'article pesca). Les nanses ab què prenen peix, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli, 82). La nança o barbol fet de vímens, Pou Thes. puer. 49. Adobar la faç d'una nansa, Ruyra Pinya, i, 43. Nansa sepiera: és estreta, de malla ampla i d'anfàs petit; serveix per a pescar sípies; per atreure aquestes, s'entravessa gallerans o mata a les malles, per tal de fer ombra. Nansa porrussera: és alta i de malla estreta, s'esca amb arengada i serveix per a pescar pagres i congres. Nansa de roca: és molt gran i de malla molt ampla; s'esca amb sonsos i serveix per a pescar mòlleres blanques, llagostes, besucs i xucles. Nansa boguera: és baixa i molt eixamplada de la part inferior, amb l'anfàs molt profund; és de malla atapeïda, i s'empra per a pescar boga. Nansa xuclera: és més gran que la boguera, de malla més ampla i anfàs més baix; s'esca amb sonsos i arengades i serveix per a pescar xucles. Nansa de dos anfassos: la que té dues obertures còniques i una per a treure el peix; l'ormeig té en conjunt la forma el·lipsoidal (Blanes). Fil de nansa: fil que els corders fan de la primera canal, molt fi, destinat a l'ús de mariners i pescadors.
    Fon.:
nánsə (or., bal.); nánsa (Tortosa, Cast., Val., Alg.).
    Etim.:
del llatí nassa, mat. sign.

2. NANSA f.
Ansa (pir-or., or.); cast. asa. Un poal de coura ab sa nança e anell de ferre, doc. a. 1437 (BABL, xi, 156). Una paroleta de coura. ab nança per tenir l'ayga baneyta, doc. a. 1436 (Miret Templers 570).
    Fon.:
nánsə (Cotlliure, Llofriu, St. Feliu de G., Pobla de L., Canet de Mar, Vallès, Barc., Penedès, Camp de Tarr.).
    Etim.:
de ansa, amb la n- presa de l'article indefinit (una ansa interpretat com u(n) nansa), segons Coromines (Rev. Fil. Hisp. v, 4); o potser per analogia del mot nansa ‘ormeig de pescar’.