Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. narcís
veure  2. narcís
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. NARCÍS m.
|| 1. Gènere de plantes amaril·lidàcies que comprèn diferents espècies, que tenen l'arrel bulbosa, fulles radicals, flors amb el perigoni tubulós guarnit d'una corona, i fruit capsular trígon subglobulós; cast. narciso. De narcissos, llentiscles i ginebre | garlandes nos cenyírem, Atlàntida vii. a) Narcís de muntanya: l'espècie Narcissus pseudonarcissus, de flor solitària, terminal, groga i molt grossa; cast. narciso de los prados, narciso trompón.b) Narcís de Nadal: l'espècie Narcissus tazetta, més conegut amb el nom de nadala i anomenat també narcís de rams; cast. narciso de manojo.
|| 2. imatge  Narcís de la tardor: planta amaril·lidàcia de l'espècie Amaryllis lutea.
|| 3. Narcís de mar: planta de l'espècie Pancratium maritimum, anomenada també lliri blanc de mar.
    Fon.:
nəɾsís (or., bal.); naɾsís (occ., val.).
    Etim.:
pres del llatí narcissu, mat. sign. || 1.

2. NARCÍS
|| 1. Nom d'un personatge mitològic, jove molt bell, que, veient se dins l'espill de les aigües, s'enamorà d'ell mateix i es morí contemplant-se; cast. Narciso. Tu deus hauer begut de aquella aygua de la font hon morí lo bell Narciso, Tirant, c. 154. a) fig. Home molt enamorat o satisfet de si mateix. Sobre espills rebutjats..., lassos ja de jugar el paper de narcisos, Fuster Terra 37.
|| 2. Nom propi d'home cristià, el patró del qual és sant Narcís bisbe de Girona; cast. Narciso. a) Les mosques de sant Narcís: epidèmia que, segons tradició, assotà els francesos que assetjaven Girona l'any 1285, a conseqüència d'unes mosques verinoses sortides dels narils del cos de sant Narcís que es guarda en l'església gironina de Sant Feliu. Desclot en el cap. 160 de la seva Crònica parla de l'epidèmia com d'un càstig enviat per Déu contra els francesos, però sense fer al·lusió a sant Narcís; el pseudo-Boades en el «Llibre dels Feyts d'armes de Catalunya» reconta detalladament l'origen sobrenatural del fet amb la intervenció del cos de sant Narcís, que segurament responia a una llegenda popular desenrotllada en els segles posteriors al fet històric de l'epidèmia (cf. Boades Feyts 363 i ss.).
    Fon.:
nəɾsís (or., bal.); naɾsís (occ., val.).
    Intens.:
Narciset, Narcisot; abreviadament, Ciset, Cisot, Cisó.
    Etim.:
del nom propi llatí Narcissus, d'origen grec (Nαρκισσος), mat. sign. || 1.