Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  naril
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

NARIL f.
Nariu (Sort, Gerri, Pons). Tant són mes narils, Sènyer, estades plenes de sutzetats, que... jo no he sentida la pudor del peccat, Llull Cont. 39, 18. Entraven per les narils als cavalls, Desclot Cròn., c. 160. Deu morir per sobrefluïtat de sang que perdrà per les narils, doc. segle XIV (arx. parr. de Freixenet). En el català posterior al segle XV apareix també usat naril com a masculí: Dels narils del qual cauall exia molt fum, Eximplis, ii, 81. Aspiren l'aygua que havian presa ab los amples narils, Alegre Transf. 27. Lo cauall no anillarà de tot lo dia si li untau los narils de oli, Agustí Secr. 178.
    Fon.:
naɾíɫ (occ.).
    Etim.:
de nariu, amb el canvi de u en l que trobem en mots com galta, delme, o tal vegada per substitució del sufix -īcae pel sufix -īle (<llatí *narīle).