Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. nau
veure  2. nau
veure  3. nau
veure  4. nau
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. NAU f.
|| 1. Embarcació amb coberta i sense rems, moguda pel vent amb ajuda de veles, i modernament per vapor, etc.; cast. nave. Tota nau ab gàbia, paga V sous V diners, Leuda Coll. 1249. E la quantitat del estol fo aytal que y ach XXV naus complides, e XVIII tarides, e XII galees, e entre buces e galiots C, e així foren CL lenys capdals menys de les barques menudes, Jaume I, Cròn. 55. L'om scient e saui és axí com lo gouernador en la nau, Eximenis II Reg., c. 14. Algú no sab sa nau per quin vent borna, Ausiàs March cxiii. Féu gran stol de naus e de galeres, Tirant, c. 5. Un toc de salva ressona dins la nau, Verdaguer Idilis. Les naus medievals podien esser d'una o d'algunes cobertes, amb diferent capacitat i amb nombre diferent de tripulants, com es veu per aquest document de l'any 1354: «Mana lo dit senyor [Rei d'Aragó] que tota nau o naus de tres cubertes pugue o puxen anar là ont se vullen, obtenguda primerament licència e albarà dels damunt dits, exceptat emperò loch o lochs de enemichs del dit senyor Rey; e que la dita nau o naus ajen e degen menar cent cinquanta persones tengudes de nau, ço és a saber, vuitanta mariners, quaranta ballesters e trenta servicials, e que tots haien de setse anys a ensús, e tots haien lurs armes. Item: mana lo dit senyor, que tota nau o naus de dos cubertes, pus que porten dos mil salmes, pugue o puxen anar là on se vullen, obtenguda primerament licència e albarà dels damunt dits, exceptat emperò loch o lochs de enemichs del dit senyor Rey; e que la dita nau o naus hajen e degen menar cent persones tengudes de nau, ço és a saber, xeixanta mariners, vint ballesters e vint servicials, los quals hajen de setse anys a ensús, e tots hajen lurs armes. Item: que tota nau o naus de dos cubertes o d'una cuberta, pus que porten mil sinch centes salmes, pugue o puxen anar là on se vullen, obtenguda..., e que la dita nau o naus haien e degen menar vuitanta persones tengudes de nau, ço és a saber, quaranta mariners, vint ballesters e vint servicials, los quals haien de setse anys a ensús, e tots haien lurs armes. Item: mana lo dit senyor, que totes les damunt dites nau o naus sien e deien esser encuirades, e fornides d'armes, de veles e de exàrcies, e d'ormeyg, e d'altres forniments necessaris,...; e encara dejen anar desempatxades e desenvolumades, a coneguda dels damunt dits» (ap. Capmany Mem. iv, 109-110). Nau de covent: (ant.) certa classe de nau de dues cobertes. Eren-ne les set uxeres grosses qui portaven cavalls, e vint naus grosses appellades naus de covent qui són de dues cubertes, Pere IV, Cròn. 131. Nau encuirada: (ant.) la que anava folrada de cuiro, com si diguéssim «cuirassada». Havia deu galeres nostres bé armades i algunes naus, entre les quals n'i havia una fort gran encuyrada, Pere IV, Cròn. 343. a) per anal., Nau aèria: vehicle per a anar per l'aire; aeronau.—b) fig. Objecte, empresa, etc., en quant té una trajectòria i està exposat a diverses contingències com un vaixell que navega. Lo dia dolorós que entrarà en la nau de la creu per retornar al Pare seu que l'ha tramès, Villena Vita Chr., c. 68. A vós que'n la nau de fort penitència | servau lo timó, Passi cobles 4. I de la nau del món al rompre's, l'espetec, Atlàntida v. Per quexar-se d'es rumbo que prendrà sa nau des municipi, Ignor. 51. La nau de l'Església: la congregació dels fidels cristians, especialment l'Església militant.
|| 2. Cadascun dels espais que, entre murs o rengleres d'arcades, s'estenen en una església o en altres edificis; cast. nave. Tan alts com la nau de l'església, Massó Croq. 33. Església d'una nau, de tres naus, de cinc naus. Nau principal: la més gran, que sol esser la central d'una església. Nau lateral: cadascuna de les naus que ocupen els costats de la central o principal.
|| 3. Edifici prehistòric, megalític, en forma de barca amb la carena per amunt i amb un portal d'entrada a la part corresponent a la popa (Mall., Men.); cast. nao, naveta. La més famosa d'aquestes construccions és la nau dels Tudons, situada prop de Ciutadella (Men.).
|| 4. Naveta d'encens (Nebrija Dict.).
|| 5. Jàssera robusta de llenya, col·locada horitzontalment descansant damunt les guies del premsó de vi, i amb un forat en mig, dins el qual gira la rosca o espiga del premsó (Eiv.).
|| 6. Peça de pedra damunt la qual paren el peu d'oliva per a extreure'n l'oli premsant-lo (Vimbodí).
|| 7. Pica o dipòsit on s'arreplega l'oli que surt de la mòlta de les olives (Priorat).
Cap de la Nau: topon., Cap situat entre Xàbia i Teulada (Marquesat de Dénia);—Punta de penya situada en la costa de Pollença (Mall.).
    Loc.
—a) Portar la nau a port: menar a bona fi un afer o empresa difícil.—b) No estar tant la nau a la penya: no esser tan urgent, una cosa, com algú vol suposar.
    Refr.

—«Per un pecador, pateix tota una nau»: significa que per la malvestat o imprudència d'un individu pot malparar tota la comunitat (Mall.).
    Fon.:
náw (or., occ., val., bal.).
    Etim.:
del llatí nave, mat. sign. | 1.

2. NAU m.
Clot o dipòsit obrat en terra, en les adoberies, d'una fondària d'uns set pams per set metres de llarg i cinc metres d'ample (Igualada, Camp de Tarr.). a) Nau dret: clot de les adoberies antigues, molt més profund que el nau ordinari, car tenia devers sis metres de fondària; en la part superior passaven de vora a vora unes llates amb grossos ganxos on penjaven les pells cosides i plenes d'escorça i aigua (Igualada).
    Etim.:
reducció de nauc.

3. NAU f.
Branca, tanyada d'un arbre (Alg.); cast. rama.

4. NAU adj. numeral, pronúncia dialectal,
per nou. «Vindrà a les nau» (Ponts, Artesa de S., Pradell, Bellvís, Monnòver, El Pinós, Novelda).