Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. necessitat
veure  2. necessitat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. NECESSITAT f.: cast. necesidad.
|| 1. Qualitat de necessari. Que defora de aquell cercle fos alcuna cosa de major necessitat que de dintre, Llull Felix, pt. i, c. 2. La vista del hom no dóna necessitat a les coses, Genebreda Cons. 251. Sens necessitat: sens que sigui necessari. Jurar en va e sens necessitat, Sermo Sant Pere. Tenir necessitat (d'una cosa): no poder-ne prescindir. Y si vós de tals preceptes no'n teniu necessitat, Cons. casat 207. Per necessitat o De necessitat: necessàriament. De necessitat se segueix que les flors sien, Llull Gentil 23. En les infirmitats longues la suor freda no és de necessitat mortal, Albert G., Ques. 34 vo. Es per necessitat que jo parlo, Lacavalleria Gazoph. a) Impuls irresistible que fa que les causes obrin infalliblement en un sentit determinat.
|| 2. Allò de què no es pot prescindir. Con sia de les majors necessitats que hom pusca aver que hom no sia servu ni sotmès al dimoni per peccat, Llull Cont. 67, 19. Per les altres necessitats que sien mester a la almoyna de la dita confraria, doc. a. 1298 (Col. Bof. xl, 25). Satisfer a les necessitats de la vida Lacavalleria Gazoph. En certes ocasions l'escriure és una necessitat i una delícia, Ruyra Parada 5.
|| 3. Mancança d'una cosa important, i especialment d'allò que és necessari per a viure; perill o destret que exigeix un auxili immediat. Per molta necessitat que'ns occurria, Pere IV, Cròn. 348. Mirant-me posat en molta necessitat y pobrea, Pereç St. Vicent 38. Les animetes pàl·lides dels redactors dels diaris sentien la punyida de la necessitat, Puig Servitud 172.
|| 4. Sensació interna corresponent al defecte d'una funció imprescindible. Especialment: a) Urgència de defecar o d'orinar. Tenir una necessitat: sentir la dita urgència. Fer les necessitats: defecar o orinar.
    Loc.

Fer de la necessitat virtut: fer voluntàriament allò que de totes maneres s'hauria de fer obligatòriament. Jo faré de necessitat virtut, és a dir, jo faré de bona gana lo que jo seria obligat de fer per necessitat, Lacavalleria Gazoph.
    Refr.
—a) «La necessitat no té llei»: significa que el qui es veu constret per la necessitat a fer una cosa, la fa, encara que li estigui prohibida.—b) «La necessitat és la mare de la indústria»: vol dir que quan ens veiem constrets per la necessitat a fer una cosa, ens enginyem per a fer-la.
    Fon.:
nəsəsitát (or.); nesesitát (occ., val.); nəsəsiðát (bal.).
    Etim.:
del llatí necessĭtāte, mat. sign.

2. NECESSITAT, -ADA adj.; cast. necesitado
|| 1. Que necessita (tal o tal cosa). Altrament necessitats de la intervenció de aquells, doc. a. 1599 (Col. Bof. xli).
|| 2. especialment, Mancat de les coses necessàries per a la vida. Si un necessitat s'hi acosta per diners, li exigeix un pagaré amb doble firma, Ignor. 32.
    Fon.:
nəsəsitát (or., bal.); nesesitát (occ., val.)
    Refr.

—«Més pensa un necessitat que cent advocats»: significa que el qui es veu constret per la necessitat de fer una cosa, s'enginya molt per sortir-ne bé.
    Etim.:
del part. pass. de necessitar.