Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  neci
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

NECI (f. nècia) o NICI (f. nícia). adj.: cast. necio.
|| 1. Que no sap allò que podria o deuria saber; mancat de discreció elemental. ¿Com hom pot esser tan neci e tant pec que sa cogitació no té en vós qui tant valets...?, Llull Cont. 149. Que no sies tengut per nici, Fasset 145. Hom ni dona, per rud o neçi que sia, Sermo septem art. Aquella nècia | dita Lucrècia, Spill 15981.
|| 2. Dit o fet amb neciesa; propi de persona nècia. Aquesta és la pus nècia obra que esser pusca, Llull Cont. 114. Seria neci que la lur bonesa pensasses que fos tua, Genebreda Cons. 83. Tres coses són fort nícies, Libre de tres, 163.
    Fon.
(no vulgar, car és mot d'ús purament literari): nέsi, nísi.
    Var. ort.
ant.: nesci (Los hòmens nescis qui dupten, Llull Cont. 173, 25).
    Etim.:
pres del llatí nescĭus, mat. sign. 1.