DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

NEGLIGENT adj.
Que negligeix; que no s'aplica curosament a allò a què caldria que s'aplicàs; cast. negligente. Nosaltres crestians som negligents a signifficar e a demostrar nostra creença als infaels, Llull Gentil 189. Si per auentura lo Veguer en aquestes coses era negligent, complesquen los ciutadans la sua negligència, Cost. Tort. I. iii, 14.
    Fon.: nəɣliʒén (Barc.); neɣliʒén (Ll.); neɣliʤén (Cast.); neɣliʧént (Val.); nəɣliʒént (Palma).
    Var. form. ant.: necligent (Sien necligents en servir aquella, doc. a. 1392, ap. Col. Bof. xl, 369; Com nechligents qui's posen en raquó, Febrer Purg. iv, 105).
    Etim.: pres del llatí negligente, mat. sign.