Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ningú
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

NINGÚ o NINGUN (i ses var. ant. o dial. negú negun, nengú nengun, dengú dengun), -UNA pron. i adj. indef.
I. En funcions de pronom absolut, es refereix sempre a persones.
|| 1. En frases negatives, ‘no cap persona’; indica l'absència total; cast. nadie. Sa justícia és tan gran que a negú no farà injúria ni tort, Llull Gentil 274. No condamnen nengú en les messions del dit plet Consolat, c. 19. Que per ningú sia vista, Muntaner Cròn., c. 3. Negú no deu desemparar justícia, Genebreda Cons. 9. No speram socors de nengú Tirant, c. 7. Encara que jo mane, dengú no m'obeheix, Faules Isòp. 3. Ja no sap ningú la història, Penya Poes. Mai ningú ha trobat consol, Maragall Enllà 43. No en vaig dir res a ningú Ruyra Parada 3. No esser ningú: no tenir autoritat ni categoria estimable; esser insignificant. Esser un ningú o un no-ningú: esser una persona menyspreable, de vàlua nul·la (especialment en l'ordre intel·lectual o moral). Vostè és un ignorant, un ningú, un explotador indigne, Oller Bogeria 93. S'homo que no sap de ballar és un ningú, Ruyra Pinya, i, 125.
|| 2. En frases dubitatives (interrogatives, condicionals), ‘alguna persona’; cast. alguien. Si dengú n'i ha que no haia acabat de pagar, doc. a. 1377 (Miret Templers 409). Si aquí havia dengú del regne de València, Pere IV, Cròn. 360.
II. En funcions d'adjectiu o de pronom no absolut.
|| 1. En frases negatives, ‘no cap’; indica l'absència total; cast. ningún, ninguno. E per neguna manera no i uingam, doc. a. 1244 (Pujol Doc.). Que no y lexets entrar negun rich hom, Jaume I, Cròn. 20. Negun cauayler no pot mantenir l'orde que no sap, Llull Cavall. 6. Que nagú [sic] dia no era que del menjar no'ls faessen llevar, Muntaner Cròn., c. 128. Veent que aconseguir no'ls podien en ninguna manera, Pere IV, Cròn. 397. Sens negun contrast, Metge Somni iv. No romàs denguna substància del pa, Quar 1413, pàg. 293. Ni tampoch per afalaguar neguna d'elles, Somni J. Joan 2910. De ninguna gent fieu, Cons. casat 101.
|| 2. En frases dubitatives (condicionals, interrogatives), equival a ‘algú’ o ‘algun’, indicant una persona o cosa com a completament indeterminada, donant tan sols com a suposada la seva existència; cast. algún, alguno. Salvan lo dret d'en R. de Folch, si negun dret hi ha, Jaume I, Cròn. 46. Si és nenguna cosa qui haja en si tanta de virtut, Llull Gentil 7.
Constr.—A més d'usar-se aquest adjectiu anteposat al nom, pot també esser-li postposat, i així s'usava freqüentment en l'antiga llengua literària. Aquest rey no havia infant negú, Desclot Cròn., c. 2. No'n cal demanda nenguna posar per scriptura, Consolat, c. 28. No hi metats dupte nengú, Muntaner Cròn., c. 9. En lo dit munt no havia ombra neguna, Metge Somni iii. No façam cosa nenguna ab engan. Tirant, c. 15. No y ach caualler negú ne altre que li pogués metre lo peu deuant, Jacob Xalabin 7. En via ninguna: de cap manera.
Concord.—Encara que ningú o ningun és compost del numeral u o un, i per tant en rigor gramatical no hauria de tenir forma de plural, no obstant, s'usa sovint concordant amb mots en plural, prenent les formes ninguns (neguns), ningunes (negunes). No ohí negunes veus, Llull Felix, pt. i, c. 8. Nenguns de nostres consellers, Pere IV, Cròn. 81. Si per ventura neguns béns de la dita confraria... doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 244). No n'i hagué nengunes que li vinguessen bé, Tirant, c. 17. La mare, l'àngel bo de la infantesa, | ningunes la tenim. Salvà Poes. 9. «Dues amigues sens fi, | com jo i tu, no n'hi ha hagudes; | si no mos morim ningunes, | ¿qui mos ha de departir?» (cançó pop. Mall.).
    Fon.:
niŋgú, niŋgún (pir-or., or., occ., val., bal.); neŋgú, neŋgún (Tremp, Val.); nəŋgú nəŋgún (Mall., Men.); nəɣú (mall.); niɣú (mall.); deŋgú (Pobla de S., Maestrat, Val.); diŋgú (Maestr., Val., Mall.).
    Etim.:
del llatí nec ūnu, ‘ni un’.