Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ninot
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

NINOT m.
|| 1. Figura humana feta de draps, de pasta, de fusta, etc.; cast. muñeco. Fer ninots de paper, Vilanova Obres, iv, 110. Especialment: a) Cadascuna de les figures que s'exposen en les falles de València i que a la fi de la festa són cremades. Cavalcada del ninot: cavalcada que modernament s'ha introduït de fer a la Ciutat de València abans de la plantada de les falles, duent-hi cada comissió un ninot que després participa en un concurs.—b) Espantaocells (Llofriu, Pobla de Benifassà, Vall de Gallinera, Calp).—c) Maniquí de les modistes.
|| 2. Figura de persona o d'animal dibuixada, esculpida, etc., amb cert aspecte grotesc o caricaturesc (Barc., Mall.); cast. muñeco. Comensà a pintar amb carbó ninots y cases, Maura Aygof. 193. Un dibuixant que no tingués el do d'infondre la vida als ninots que dibuixa, Puig Servitud 82.
|| 3. Persona que per la seva figura, gestos o indumentària resulta ridícula, menyspreable; cast. muñeco, títere, mamarracho.
|| 4. Ximplet, estúpid (Vallès); cast. bobo.
|| 5. Conjunt de dos manats enllaçats (Griera Tr.).
|| 6. Peça mòbil que forma part d'un dispositiu per a subjectar el suro en les màquines de ribot (Gir., ap. BDC, xiii, 130).
Ninot: llin. existent a Barc., Manresa, Montmeneu, Igualada, Cervera, Blancafort, Espluga de F., Òdena, Rocafort, Vimbodí, Almassora, etc. Signum Petri Ninot, doc. a. 1197 (Cartul. Poblet 71).
    Fon.:
ninɔ́t (or., occ.); ninɔ̞́t (val., bal.).
    Intens.:
—a) Augm.: ninotàs, ninotarro, ninotot.—b) Dim.: ninotet, ninotetxo, ninotel·lo, ninoteu, ninotiu, ninotó, ninotoi, ninotingo.
    Etim.:
derivat despectiu de nin.