Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  no
veure 
veure 
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

NO adv.: cast. no.
|| 1. Indica el caràcter negatiu de la proposició o del membre de proposició que el segueix. Mos homes ni mos valedors quals que sien no faççen mal, Capit. Llorens 1211. No és la feruor ne la deuoció que esser solia en lo temps dels apòstols, Llull Felix, pt. i, c. 1. Iassia que la fe senes les obres no uayla re, can abdues són aiustades fan fruyt, Jaume I, Cròn. 1. Lo meu enteniment grosser e no soptil, Turmeda Diuis. 2. Gosà sens temor escriure que: de mil, un home bo trobat hauia, e, de les dones, no alguna, Corella Obres 134. Ab virtut no poca de fruyt tan poblada, Passi cobles 3. ¿No he feta amb vós contra Almanzor la guerra?, Canigó i. Dient-li am veus dolcíssimes que els seus encants no tenen mai fi, Massó Croq. 7.
|| 2. Usat absolutament, resumeix una proposició negativa. L'escuder pregaua lo rey que li donàs l'ofici, e lo rey li dehia de no, Llull Felix, pt. vii, c. 5. Que vista la present, me façats respost de oc o de no, doc. a. 1331 (Anuari IEC, ii, 332). Si est bona cosa o no, Vent. Pel. 7. En alguns se engendra la calvícia e en altres no, Albert G., Ques. 66. Això li és molest; a mi, no, Lacavalleria Gazoph. Que's fassa o no, ¿què importa?, ibid. a) substantivat m. «M'han donat un no rodó com una bola» (m'han contestat amb una negativa total). «El no, ja el tinc segur; vaig a buscar el sí». Per a mi no tenia un «no» de durada, Ruyra Pinya, ii, 9.
|| 3. S'usa acompanyat de la partícula pas, que reforça el valor negatiu de l'adverbi. Si los infants que no són batejats moren axí, si entren en paradís? Dich jo que no pas, Sermons SVF, i, 69. E la honor ab lo diner debat, | no pas tostemps ans al diner segueix, Ausiàs March, cvi. Jo m'apartí | per ma honor, | no pas per por | de mon padastre, Spill 1116. Vegés almenys el sol i les muntanyes... i no pas aquest llim de veus estranyes, Maragall Enllà 51.
|| 4. S'usa com a partícula expletiva en una proposició subordinada en subjuntiu quan la proposició principal porta un verb de temença. Si temen que les bombardes no derroquen lo castell, Tirant, c. 289. Com tant tardaven, pensaven-se que no es fos perdut en lo bosch, ibid. c. 39.
|| 5. S'usa com a partícula expletiva del segon terme d'una comparació afirmativa de desigualtat. Mas tu, Senyor meu, qui és molt pus fort que no ell, pren armes e scut, Oliver Exc. 23. La carn del cabrit és millor freda que no calda, e la carn del anyell és millor calda que no freda, Albert G., Ques. 10. «M'agrada més aquest que no l'altre» (o «que no pas l'altre»).
|| 6. S'usa com a partícula expletiva en certes frases exclamatives. «Quin avalot no van armar aquells bojos!»
|| 7. ant. S'usava com a partícula expletiva de la proposició subordinada quan la principal portava el verb negar. Si negues que eternitat no sia nulla cosa, Llull Dem. 59.
|| 8. Usat amb entonació interrogativa, serveix per a demanar a l'interlocutor la confirmació de la idea que expressam amb la proposició que segueix o acompanya a l'adverbi no. «Desobeir és una cosa mal feta, ¿no?»«Ja has llegit la meva carta, ¿no?»a) Pot reforçar-se amb la partícula fa. «¿No fa que em trobes més prim?»—b) S'usa la locució interrogativa ¿no que?: «No que no sou amics amb el teu germà?» (=¿veritat que no sou amics?). «¿No que ens veurem demà?»«¿No que sí?» (=¿veritat que és així? ¿veritat que sí?).
    Refr.
—a) «Tantes lletres té un com un no»: significa que tan fàcil és concedir com negar una cosa (Mall.).—b) «Més val un bon no que un mastegant fesols»: vol dir que és preferible una negativa franca que una concessió feta amb recança (Mall.).
    Fon.:
(pir-or., or., occ., val., bal., alg.). En el dialecte oriental es pronuncia sovint nu quan l'adverbi és àton dins la frase.
    Etim.:
del llatí non, mat. sign. || 1.


Abreviació vulgar i dialectal del nom de dona Leonor. Ges, Na Nó los fa de tia, Ignor. 39.


Forma escurçada del nom personal Abdon (Mall.). A Llucmajor hi ha devoció a «Sant Nò i Sant Nè» (sant Abdon i sant Senén), que tenen capella pròpia; llur festa s'escau a la darreria de juliol, quan comença a haver-hi raïms madurs, i és costum de penjar a la llàntia de la dita capella el primer raïm madur que es cull.