Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  noble
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

NOBLE adj. cast. noble.
|| 1. Que, per naixença o per gràcia del sobirà, pertany a una classe social considerada distinta de la dels simples ciutadans i que gaudeix de privilegis hereditaris. Nós pregam a la uostra noble seynoria, doc. segle XIII (Pujol Docs.). Així con era acordat per los nobles barons, Jaume I, Cròn. 58. Los reys e prínceps deuen cercar nobles mullers de linatge, Egidi Romà, ll. ii, pt. 1a, c. 12. Ja sé que sou noble y molt senyor, Vilanova Obres, xi, 234. a) m. i f. (substantivat) Persona noble. Tots los nobles comensaren d'apareyllar-se per a venir en Çaragoça, Muntaner Cròn., c. 295. Volents subjugar a llur voler los dits nobles que eren en lo dit loch, Pere IV, Cròn. 280. Lo noble és ajustat ab la nobla, Egidi Romà, ll. ii, pt. 1a, c. 12.
|| 2. Elevat entre els altres en dignitat, mèrit, distinció; incapaç de sentiments baixos. Evast fo bell de persona e noble de cor, Llull Blanq. 1. La qual fe és molt noble virtut, Llull Felix, pt. i, c. 5. Déu és pus nobla e pus franch que re, Jahuda Dits, c. 24. Vinguem al peu d'un molt noble castell, Febrer Inf. iv, 106. Sota les clares ones del noble riu de Ganges, Alegre Transf. 41. Ha omplert les mars de nobles mariners, Ruiz Poes. 10. La qüestió era no anar a classe, i l'arquitectura era per nosaltres una noble excusa, Puig Servitud 15. Plena d'intel·ligència la noble cara afaitada, Ruyra Parada 107. Les immenses sales de pedra noble tenien enteixinats magnífics, Esclasans Urània 33. Cavall noble: cavall que es deixa cavalcar així com cal i que no intenta moviments traïdors que puguin fer caure el genet. Ocells nobles: ocells de presa que es poden dreçar per a la caça. Lo segon linatge dels nobles falcons és grifaut, Flos medic. 129. Arts nobles: les belles arts, per oposició a les arts mecàniques o utilitàries. La art de la pintura... sa ingeniosa indústria... la gradua de art noble y liberal, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli, 397).Parts nobles del cos: les vísceres més importants, i principalment el cervell i el cor. Los membres nobles del cauall són quatre: lo primer és lo cor, lo segon és lo ceruell, lo terçer és lo fetge, lo quart és los genitius, Dieç Menesc. ii. 106.
|| 3. m. ant. Moneda d'or, d'origen anglès, que estigué en circulació a Castella i Aragó en el segle XV; cast. noble. E'm faràs de trahut CC mília nobles cascun any, Tirant, c. 13. Als reys d'armes, herauts e porsavants e trompetes e ministres, mil nobles a cascú, Tirant, c. 54. Noble de nau: moneda de la dita procedència que tenia en l'anvers la figura del rei d'Anglaterra dins una nau. Capsa en què avie un noble de la nau, doc. a. 1410 (Alós Inv. 25). Ella's finà | entregament | dos mil e cent | nobles de nau, Spill 1826.
    Fon.:
nɔ́bblə (Barc., Bal.); nɔ́βle (Ll., Val.).
    Intens.:
—a) Augm.: noblàs, noblot.—b) Dim.: noblet, nobletxo, nobleu.—c) Pejor.: noblot.
    Etim.:
del llatí nōbĭle, mat. sign. || 1.