Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  noguer
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

imatge  NOGUER m.
Arbre de la família de les juglandàcies, espècie Juglans regia, corpulent, de fulles compostes, grans i ovalades, dentades, formades de set o nou fulloles, flors masculines en aments pènduls i les femenines solitàries, i fruit globós (la nou), comestible, amb l'endocarpi dur i valves que no se separen per si soles; cast. nogal.
|| La fusta del dit arbre, molt usada en la construcció de mobles. Una caxa gran de noguer, doc. a. 1345 (BSAL, xi, 299). Fuig lo dallaire de l'ombra del noguer, Canigó iv.
Noguer: llin. existent a Gir., Cornellà, Vilademuls, Osor, Gurb, Albagès, Barc., etc. Existeix també la variant Noguers o Nogués.
    Fon.:
nuɣé (pir-or., or., Senet, Vilaller, men.); noɣé (Organyà, Ll., Fraga, Urgell, Tortosa, mall.); ənuɣé (men.); anoɣé (Ll., Tortosa, Morella); anoɣéɾ (Val., Alcoi); noʝé (Palma, Manacor, Pollença).
    Var. form.:
noer.
    Intens.:
—a) Augm.: nogueràs, noguerarro.—b) Dim.: nogueret, nogueretxo, noguerel·lo, noguereu, nogueriu, nogueró.—c) Pejor.: noguerot.
    Var. ort.
ant.: noger (doc. a. 1034, ap. BABL, vi, 352; Turmeda Diuis. 6).
    Sinòn.:
noguera.
    Etim.:
del llatí *nucariu, mat. sign. (derivat de nŭce, ‘nou’, nom del fruit del dit arbre).