Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  noi
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

NOI m.
|| 1. Home molt jove, i especialment el que no ha arribat a la pubertat (or., Gandesa, Tortosa, Vinaròs); cast. muchacho. El mot noi no apareix en el català antic; el primer document que en coneixem és el diccionari o Gazophilacium d'Antoni Lacavalleria (a. 1696). He vist en la disbauxa nois tendres rebolcar-se, Atlàntida iii. Noi d'art: xicot que tira l'art i fa l'aprenentatge per a esser pescador (Costa de Llevant i de Ponent). Noi de cambra: el tripulant que en els vaixells de vela serveix a la taula dels oficials (Barc.). a) En l'ús familiar, es dóna el nom de noi a personatges adults quan els anomena un que és de llur mateixa edat o que els ha coneguts durant llur infantesa.—b) El noi és el nom que els pares donen al fill major, no sols quan és de poca edat, sinó quan ja és home fet (Costa de Llevant, Barc.).—c) Segons Mn. Griera (BDC, xviii, 314), al Rosselló i al Capcir el mot noi ha pres el significat de «fill de gitano».
|| 2. Mesura de líquids, equivalent a la quarta part d'un porró (Figueres, Olot). S'usa aplicat a vi i a llet.
|| 3. Peix rodó de color negrenca, que arriba a tenir 30 cm. de llargada (St. Feliu de G., ap. BDC, xi, 61).
|| 4. Noi!: interj. admirativa, molt usada, i més encara la seva variant renoi.
    Refr.
—a) «Plorant i rient, els nois van creixent».—b) «Sant Eloi, quan era xic era noi, i ara que és gran, és un sant» (Griera Tr.).—c) «A toc d'oració, nois i noies a racó» (Griera Tr.).—d) «Entre nois i noies, el diable hi fa joies» (Pineda, ap. BDC, xvii, 88).
Noi: llin. existent a Gir., St. Feliu de G., Barc., Igualada, Canoves, etc.
    Fon.:
nɔ́ј (or., occ.). La forma de plural normal és nɔ́јs, però a Aitona s'usa dialectalment la forma de plural noixos, produïda per haver-se interpretat com a singular la forma noix que és la pronúncia del plural nois en aquell dialecte i en el de la Conca de Tremp. Es un cas idèntic al de reixos com a forma plural de rei, usada en alguns dialectes catalans.
    Intens.:
—a) Augm.: noiàs.—b) Dim.: noiet.—c) Pejor.: noiot.
    Sinòn.:
al·lot, minyó, xic, xicot, xiquet.
    Etim.:
potser del llatí *nŏvius, ‘novell’ (etimologia acceptada per Ronjat en RLR, xlviii, 416, per Griera en BDC, ix, 99, i per Amado Alonso en RFE, xiii, 229). Meyer-Lübke preferia un altre ètim llatí *novinus (REW 5972), i Spitzer Lexik. 131 proposà fer venir noi d'una reducció de ninoi, derivat de nin.