Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  nord
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

NORD (ant. escrit també nort). m.: cast. norte.
|| 1. Punt cardinal que cau a l'esquerra mirant cap a llevant. Es gira com al nord la caramida, Verdaguer Flors Mar. 30.
|| 2. Vent que bufa des del dit punt cardinal. «Avui hi ha molt de nord». a) Agafar es nord: embriagar-se (Men.). Dur es nord: estar embriac (Maó).
|| 3. Guia, allò que serveix d'orientació (en sentit físic i moral). Maria! Ella és lo nord del jove tendre, Atlàntida, introd. Es diu per al·lusió a l'estel del nord, que serveix de guia als navegants. Perdre el nord: perdre l'orientació, deixar de veure clar el que cal fer. Portar mal nord: dur mal camí, mala conducta moral, anar mal encaminat. Llevar nord de fer tal o tal cosa: tenir intenció de fer-ho (Ripoll, Montseny). Sense que una filagarsa de boira llevés nord d'entelar-lo, Busquets Del Montseny 5.
|| 4. País o regió situat envers el nord; part d'un territori situat més al nord. S'oficialitat d'un retgiment que se trobava destacat an es nort d'Espanya, Ignor. 33. Vàrem determinar de recórrer la frontera nord de la nostra llengua, Massó Croq. 123. a) Llenya del nord, o simplement Nord: fusta blanquinosa amb venes vermelloses, procedent dels països del nord d'Europa (Mall.).
    Fon.:
nɔ́ɾt (or., occ., val., bal.).
    Sinòn.:
— || 1, septentrió;— || 2, tramuntana, amburgà, amburgada, carcanet, matafaves, morellà, pelacabres, vent de port.
    Etim.:
pres del fr. nord (< anglo-saxó north), mat. sign.