Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  normal
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

NORMAL adj.
D'acord amb una norma establerta; que no es separa del seu estat o curs natural, ordinari; cast. normal. Acusaven en sa normal disposició cert desequilibri, Pons Com an. 52. Sa distribució de s'aygo en circumstàncies normals, Ignor. 12. En posició normal semblava que miressin en l'aire, Ruyra Parada 33. Escola normal de mestres: l'escola destinada a formar mestres d'escola. a) geom. Línia normal, o simplement Normal, f.: la perpendicular a la tangent d'una corba o al pla tangent a una superfície, en el seu punt de contacte.—b) quím. Solució normal: solució un litre de la qual conté un gram àtom d'hidrogen reemplaçable o el seu equivalent.
    Fon.:
nuɾmáɫ (Barc.); noɾmáɫ (València, Palma).
    Intens.
superlat.: normalíssim (Casp Proses 18).
    Etim.:
pres del llatí normale, mat. sign.