DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

NOSALTRES pron. pers.
de primera persona plural; cast. nosotros. Nosaltres som a la fi de nostres vides, Llull Blanq. 4. Hi fom nosaltres IV que hi fom tramesos, Muntaner Cròn., c. 295. Pus maravellador és que loador entre nosaltres chrestians ço que féu, Metge Somni iv. No és fet per natura sinó per nosaltres artificialment, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 1. No sembla sinó que aquí | els externs siam nosaltres, Picó Engl. 57.
    Var. form. ant. i dial.: nosatre (E nosatre si elex que'n som en tenebres, Hom. Org. 4); nosautres (La angoxosa mort que vós, Sènyer, sostengués per amor de nosautres, Llull Cont. 108, 15); nosaltros (Nósaltros dos apostam los escuts, Lleonard de Sors, Cançon. Univ. 95); nosatros (Nosatros som tenguts de pagar a vós sexanta liures, doc. a. 1469, ap. Est. Univ. vii, 37; Y nosatros som pas més que granets de pols, Víct. Cat., Sol. 52); naltres (¿Què li darem naltres | si del món és rey?, Camps i F., Poes. 30); nantres (Com ho farem, pobres de nantres?, Milà Rom. 95); natres (Detràs d'ells vam marxar natres, Serres Poes. Gand. 42); matros (Y pa matros un peó els dol, Guinot Capolls 38); nosautris; nosatres; nosatris; noatros; natris; natros; naltris; naltros; naltres; nantris; nantros; nantri; natri; naltri; noltros; mosaltros; mosatres; mosatros; moatros.
    Fon.: nuzáɫtɾəs (or.); nozáɫtɾes (occ., val.); nozáɫtɾəs (mall.). Aquestes són les maneres de pronunciar la forma literària nosaltres; però aquesta forma realment té poca vitalitat en el parlar quotidià, i el mot pren les nombroses variants que hem esmentat en el paràgraf anterior, segons les regions i els dialectes. No cada regió ni cada població té una manera única de pronunciar el pronom, ans hi ha localitats on aquest pren dues, tres i més de tres formes, segons les famílies i els individus. Tenim recollides directament totes aquestes formes com a usades dialectalment: nuzáɫtɾəs (Clairà, Calça, Perpinyà, Sallagosa, Noedes, Angustrina, Puigcerdà, Elna, Cotlliure, Prada, Terrassa, Barc.); nuzáwtɾis (Vingrau, Formiguera); nuzáɫtɾus (Perpinyà, Fontpedrosa, Arles, Sallagosa, Prats de M., Caldes de Ma., Vilafr. del P.); nuzáɫtɾus (Alg.); nozáɫtɾos (Ll., Fraga); nozáɫtɾes (Sort, Pont de S.); nuzáɫtɾes (Ordino, La Seu d'U.); nuzátɾes (St. Julià de L.); nozátɾes (Oliana, Ll., Ascó, Benicarló, Alcalà de X.); nuzátɾəs (Montlluís, Agullana, Ribes, Ripoll, Puigcerdà, Cadaqués, Figueres, Banyoles, Pobla de L., Berga, Gironella, Prats de Ll., Vic, Cardona, Manresa, Granollers, Mataró, Barc.); nuzátɾus (Montlluís, Camprodon, Campmany, Puigcerdà, Ribes, Olot, Cadaqués, Besalú, Gir., Palafrugell, Caldes de Ma., Vic, Manresa, Blanes, Canet de M.); nozátɾos (Ll., Morella, Benassal, Alcalà de X., Cast., Alcoi); náɫtɾəs (Figueres, Campmany, Selva del C.); náɫtɾes (Ordino, Esterri d'À., Sort, Bonansa, Pont de S., Boí, Tremp, Pobla de S., Àger, Ponts, Balaguer, Calaf, Cervera, Ll., Gandesa, Calasseit); náɫtɾus (Campmany, Figueres, Igualada, Sta. Col. de Q., Montblanc, Camp de Tarr., Sóller, Eiv.); náɫtɾos (Tamarit de la L., Tremp, Balaguer, Ll., Granadella, Falset); nántɾis (Esterri, Isavarri, Boí, Sta. Col. de Q.); náɫtɾis (Vilaller, Organyà, Tamarit de la L., Sta. Col. de Q.); náɫtɾi (Sort); nántɾi (Llavorsí); nántɾes (Esterri d'À., Sort, Pont de S., Tremp, Ponts, Ll.); nántɾos (Tremp, Ll., Granadella); nántɾus (Igualada, Sta. Col. de Q., Montblanc, Sitges, Camp de Tarr.); nátɾəs (Berga, Gironella, Prats de M., Solsona, Cardona); nátɾes (Tremp, Sort, Ponts, Balaguer, Ll., Ascó, Gandesa, Calasseit, Tortosa); nátɾus (Igualada); nátɾos (Tremp, Balaguer, Ll., Calasseit, Tortosa, Vinaròs, Benicarló, Alcalà de X.); nátɾi (Organyà); mozátɾos (Cast., Benigànim, Pego, Ontinyent, Relleu, Benidorm, Benavarre, Pont de S., Al., Elx); mosátɾos (Morvedre, Val., Gandia); moátɾos (Ontinyent, Alcoi, Sta. Pola); mátɾos (Cast., Nules, Dénia, Ontinyent, Pego, Alcoi, Relleu, Benidorm); nɔ̞́ɫtɾos (Mall. excepte Sóller, Artà, Capdepera i Son Servera); nɔ̞́ɫtɾus (Men., Artà, Capdepera, Son Servera); muzáltɾus (Alg.).
    Etim.: del llatí nos altĕros, forma intensiva del pronom clàssic nos, mat. sign.