Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  notar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

NOTAR v. tr.: cast. notar.
|| 1. Assenyalar quelcom perquè sigui advertit o recordat; posar en nota. Segons que largament és notat en les cròniques, Pere IV, Cròn. 113. Ab les regles e condicions que devall se noten, Flos medic. 110. Lo notari nota tots los vots que té cada un, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli, 400).
|| 2. Advertir, fixar-se en quelcom; adonar-se'n; observar. E devets notar que... lo dit doctor senya que fossen dues persones, Genebreda Cons. 11. Ningú hi ha que no note més aviat les coses males del qui parla, que les bones, Lacavalleria Gazoph. S'hi notava, si no una olor de violes o d'aigua de Florida, un baf d'herbes, Pons Com an. 7.
|| 3. Posar nota, qualificar. Féu una cosa que li dech esser més notada en follia que en seny, Muntaner Cròn., c. 83. De voler senyorejar a lurs marits los has notades, Metge Somni iv. A fi que no puscam esser notades de ingratitut, Curial, iii, 32.
|| 4. Posar en nota una composició musical; representar amb notes musicals. Fahem un rondell notat ab sa tenor e contratenor e ab son cant, doc. a. 1380 (Rubió Docs. cult. i, 283). Un pacioner notat scrit en pregamins ab post, doc. a. 1436 (Miret Templers 569). Ab tot lo primer corondell notat de cant, Inv. Anfós V, 184.
    Fon.:
nutá (or., men., eiv.); notá (occ., mall.); notáɾ (val.).
    Etim.:
pres del llatí notare, mat. sign.