Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. nou
veure  2. nou
veure  3. nou
veure  4. nou
veure  5. nou
veure  6. nou
veure  7. nou
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. NOU f. (i dial. anou, f. o m.): cast. nuez.
|| 1. Fruit del noguer, de forma globosa, de tres a quatre cm. de diàmetre major, amb clovella dura y el bessó dividit en dues meitats (grells o grills) separades per un tabic prim. Qui's fa preguar de donar és axí com nou, que no pot hom menjar tro que la trenqua, Jahuda Dits, c. 55. La pedra de toch... frega-la hom ab nou e fa's pus negra, doc. a. 1417 (BDC, xxiv, 118). Nou escatllada: nou sense la pellofa carnosa. Nou trencadella: la que té la clovella relativament poc dura, que no costa gaire de trencar. Nou truquera: una espècie de nous grosses com ous de gallina (Aguiló Dicc.). Nou cúbia (Priorat), o nou cúbica (Gir.), o nou cúpia (Oliana), o nou còbia (La Bisbal), o nou càbua (St. Bartomeu del G.), o nou gúbia (Llucena): varietat de nou menuda i que té el bessó molt adherit a la clovella, de manera que no el poden treure sinó a trossos. Anou de tres cantons: la que té la clovella dividida en tres porcions en lloc de dues, i a la qual vulgarment s'atribueix la virtut de calmar el mal de queixal només que portant-la dins la butxaca (Martí G. Dicc.). Diners de nous: estrenes de Nadal, diners que els padrins, pares, oncles, etc., donen als infants de la família el dia de Nadal (Men.).
|| 2. Nom donat al fruit de certs arbres que té certa analogia de forma amb el del noguer. a) Nou de xiprer: fruit globulós que fa el xiprer. E roses, nous de siprer, iunsa marina, de cascú una onsa, Flos medic. 161. Una nou de siprés seca, MS Klag. segle XIV, 11.—b) Nou de gavarrera: fruit globulós, vermell, raspós, produït per la gavarrera (Empordà).—c) Nou moscada o noscada (i dialectalment nou oscada en el Vendrell): fruit de diferents plantes miristicàcies, i especialment de la Miristica officinalis, carnós, esferoidal, de color verd pàl·lid, que s'usa com a condiment aromàtic i com a productor d'un oli medicinal; cast. nuez moscada. Carga de nous noscades, doc. a. 1249 (RLR, iv, 247). Noscades nous | e totes salses, Spill 4804. La millor de la nou moscada és la pus vermella, Medic. Part. 94. Faràs una salseta de vermeys d'ous, prebe bo, nou noscada, Ignor. 71.—d) Nou d'eixarc: (ant.) fruit semblant a la nou, molt anomenat en receptaris medievals, però del qual no es sap concretament la definició; eren vermelles per fora i ben blanques per dintre. Hi ha hagut lexicògrafs que han identificat la nou d'eixarc am la nou moscada, però és segur que eren fruits d'espècies diferents, no sols perquè apareixen anomenades separadament i com a distintes dins un mateix document (com p. ex. la Lleuda de Cotlliure de l'any 1249), sinó també perquè hi ha documents on es descriuen de manera completament diversa la nou d'eixarc i la nou moscada. Carga de nou d'eixarch, Leuda Coll. 1249. Carga d'espic e de nous noscades e de nous d'exarch, VI diners, e si's venen a liures, mealla la liura, Cost. Tort. IX, x, 10. Ages spècies: nou noscada e nou d'exarch e clavells, Sent Soví 17. Hun altre marçapà ab III onces mija de nou d'exarch, doc. a. 1409 (arx. del Patriarca, de Val.). Nous de xarch an aytal la conexença que sien ben vermellas de fora e de part de dintra ben blanques e que no sian neulades ni corcades, e són axí com a uinaçe. Nous noscades an aytal la conexença que sian grossas e radonas a manera de casanellas, mas són un poch pus largues, e que no sian corcades ni trencades, e tenan color cenrossa e an bona flayre, e com hom les forada ab un ganiuet deu-ne axir liquor, Conex. spic. 26.—e) Nou vòmica: llavor tòxica, gran, discoidal, d'una planta loganiàcia americana de l'espècie Strychnos Nux vomica, de la qual s'extreu l'estricnina; cast. nuez vómica.f) Nou d'India: (ant.) fruit gros com el puny, de procedència oriental, tal vegada el que modernament s'anomena coco. Preneu nou de índia e nou moscada e mirra, Anim. caçar 34. Nous d'índia an aytal la conexença que sian ben barbudas de part de fora e sian ben planas de dintra e que sian ben faxuguas, e són axí grossas com lo puny, Conex. spic. 26. La nou de índia... a iunctures e nervis multiplicablement és amarga, Cauliach Coll., ll. vi, d. 1a, c. 1.—g) imatge  Nou d'aigua: planta de la família de les trapàcies, espècie Trapa natans; cast. castaña de agua. (V. cairell).—h) Nou d'agalles: fruit de l'arbre Quercus infectoria, usat en la tintoreria.
|| 3. Peça gruixuda de fusta, quadrangular, sostinguda per les cuixeres i que en el seu centre és travessada pel caragol de la premsa—d'oli, de vi, de fideus, etc.—(Empordà, Guilleries, Maresme, Vallès, Falset, Torís, Gandia, Pego, Sanet, Alcoi).
|| 4. Peça troncocònica de metall, amb un forat enmig, que els torners empren per a subjectar la peça que treballen al torn i per a agafar les broques (Torelló, Barc.).
|| 5. Tros de fusta cilíndrica que serveix de politja en les màquines de filar i teixir (Barc.).
|| 6. Cos cilíndric o esfèric que forma el nucli central al qual van articulades simètricament les ales o pales de l'hèlix d'un vaixell.
|| 7. Filaberquí (mall.).
|| 8. Peça de metall, de banya o d'altra matèria dura, en forma d'ungla, que, col·locada a la part central de l'arbrer de la ballesta i articulada amb la clau, servia per a retenir la corda atesada fins al moment de disparar. E els ballesters les cordes de les ballestes e les nous e tot ço que'ls feya ops, Muntaner Cròn., c. 82. Altres dues ballestes de strep ab caxeres a la nou de llautó en los arbrers, doc. a. 1393 (BSAL, iii, 12). Tres balestes de fust ab ses cordes, la una sens nou, doc. a. 1443 (BSCC, vii, 252). Per fornir e guarnir de una nou, antepit e corda nous, una altra ballesta, doc. a. 1457 (Arx. Gral. R. Val.). Prengueren totes les nous de les ballestes e posaren-n'i d'altres que eren de sabó blanch e de formatge, Tirant, c. 85.
|| 9. Concreció llenyosa o brot no sortit, que constitueix un defecte del suro per a l'elaboració industrial d'aquest producte (BDC, xiii, 130).
|| 10. Plat o bolla que hi ha en les cordes del botifarrer per impedir les destroces de les rates (documentat en l'any 1443, ap. Aguiló Dicc.).
|| 11. Nou de la mà: protuberància que forma el radi en la canella (Ribera del Flamisell).
|| 12. Nou del coll: a) Protuberància formada a la part anterior del coll pels cartílags de la laringe (or., occ., val., bal.).—b) Part superior del clatell (Llofriu, Xàtiva, Esporles); cast. nuca. Ab risch de malmetre's els peus y trencar-se la nou del coll, Víctor Català (Catalana, vi, 506).
|| 13. Glàndula o binova del coll en el bestiar cabrú, per la creixença de la qual es pot conèixer si l'animal té o no condicions de bon desenrotllament (St. Quintí de Mediona, ap. Amades Past.).
|| 14. Cop pegat al cap amb el nus del dit del mig de la mà (Cast.). Lo dit oficialet... solia guanyar-se algun calpissot o nou en lo cap, ja sabeu, de aquelles que's peguen en lo dit del mig de la mà dreta, Pascual Tirado (BSCC, vii, 324).
    Loc.
—a) Xerrar més que un sac de nous (Cardona, Solsona, Segarra), o Fer més soroll que un sac de nous dolentes (Empordà, Valls), o Fer més renou que un sac de nous buides (Mall.): parlar molt i seguit, i sobretot parlar amb èmfasi o indignació.—b) Esser més el soroll (o la renou) que les nous: haver-hi més remor o xerradissa que causa real de soroll. Puig és lo roydo mayor que les nous, Proc. Olives 459.—c) Per acabar de cloure sa nou: per acabar d'arreglar l'assumpte (Mall.). Per acabar de cloure sa nou, un dia vengué a un través de cabey s'haver-hi un dia de judici, Aguiló Rond. de R. 15.—d) Estar fins a la nou del coll: estar enmig de grans dificultats.—e) Mentir per la nou del coll: dir grans mentides.—f) Trencar nous: murmurar insistentment, sobretot les dones en reunió (Vallès, Penedès).
    Refr.
—a) «Com més petita (o dolenta) és la nou, més remor (o soroll) mou»: es diu referint-se a aquelles persones que xerren i criden més que les altres sense tenir autoritat ni capacitat per a parlar.—b) «Nou i dona, la que calla és bona».—c) «No totes ses nous són plenes»: significa que no sempre les empreses surten bé, sinó que cal comptar amb alguns fracassos (Mall.).—d) «Déu dóna les nous a qui no les sap trencar»: vol dir que la sort afavoreix gent que no sap fer bon ús dels seus beneficis.
    Fon.:
nɔ́w, ənɔ́w (pir-or., or., eiv.); nɔ́w, anɔ́w (occ.); nɔ̞́w, anɔ̞́w (val.); nɔ̞́w, ənɔ̞́w (mall., men.). En totes les comarques hi ha vacil·lació entre la forma originària nou i la secundària anou; aquesta és resultat de l'aglutinació de la -a de l'article femení, per haver-se interpretat la nou com si fos l'anou. També fluctuen els dialectes entre el gènere femení originari i el masculí; aquest darrer es troba afavorit per la terminació del mot, més pròpia de noms masculins que de femenins.
    Intens.:
—a) Augm.: nouassa, nouarra, nouarrassa.—b) Dim.: noueta, nouetxa, nouel·la, nouiua, nouarrina.—c) Pejor.: nouota, nouot.
    Etim.:
del llatí nūce, mat. sign. || 1, amb canvi de la ū en ŏ (*nŏce) produït probablement per creuament amb el cèltic knŏva, mat. sign. (segons J. Coromines).

2. NOU m. ant.
Nus. Axí com hom fa un nou en la correja per tal que sia a hom la sensualitat del nou occasió com hom sia remembrant en alguna cosa, Llull Cont. 322, 6.
    Etim.:
del llatí nōdu, ‘nus’.

3. NOU
|| 1. adj. Vuit més un; cast. nueve. Entro nou mesos fossen complits, Muntaner Cròn., c. 6. Agamemnon e quaranta nou fills de Dànaus ne perderen la vida, Metge Somni iv. Mandam que de las idus de septembre fins a la Pascua se toque a las nou horas, doc. a. 1618 (BSAL, ix, 141).
|| 2. adj. numer. ordinal, El que ve després del vuitè; el que fa nou; cast. nueve, noveno. «Arribarem el dia nou». «Llegirem a la pàgina nou».
|| 3. m. Xifra o signe que indica el nombre nou; cast. nueve. «Per a posar cinquanta-nou has d'escriure un cinc i un nou».
|| 4. m. Carta de jugar que porta nou figures de les del coll; cast. nueve. «Ses al·lotes diuen totes | que es fadrins són jugadors; | han posades ses amors | en sos vuits i nous de copes» (cançó pop. Mall.). Els vuits i els nous s'eliminen de certs jocs de cartes, en els quals aquells números són considerats sense valor.
    Loc.
—a) De cada deu nou: en gran quantitat, gairebé tots. «Els homes, de cada deu nou, són desconfiats».—b) Esser de ses nou cases: esser de família rica i poderosa (Mall.).—c) Vuits i nous i cartes que no lliguen: coses inútils o sense cap importància. «Deixem anar això, que són vuits i nous i cartes que no lliguen!»
    Fon.:
nɔ́w (pir-or., or., occ., eiv.); nɔ̞́w (val., mall., men.); náw (Ponts, Pradell d'Urgell, Monnòver).
    Etim.:
del llatí nŏve(m), mat. sign. || 1.

4. NOU, NOVA adj.: cast. nuevo.
|| 1. Produït o ocorregut fa poc; aparegut de poc temps; que apareix per primera vegada. Lo qual se entremeta de adobaments de galees e de fer-ne de noves, doc. a. 1365 (Bofarull Mar. 82). Es més loable lo vi que no és massa nou ni massa vell, Albert G., Ques. 20 vo. a) Què hi ha de nou?: es diu per preguntar si ha succeït alguna cosa recentment. No hi ha res de nou: es diu per indicar que no ha canviat recentment la situació, i sobretot que no hi ha hagut esdeveniments desagradables. Què és açò, Curial? Ha-y res de nou?, Curial, i, 24. Què tenim de nou?, Vilanova Obres, iv, 65.—b) De nou: recentment, de poc temps ençà. Tu prendràs l'olla e guarda que no sia stanyada de nou, Robert Coch 45 vo.—c) Venir de nou: causar estranyesa, resultar nou a algú que no en tenia cap notícia o no s'ho esperava. A la beòcia gent, de nou tot li venia, Oliver Obres, i, 196.—d) m. Brot que surt a un arbre després d'haver-lo podat (Tortosa, Val.); cast. renuevo. «L'olivera ha tret nous».
|| 2. Que encara no ha servit o ha servit molt poc; que està en l'estat de conservació d'una cosa produïda fa poc. Son palaffrè hac molt bella sella e fre e pitral tot nou, Llull Felix, pt. viii, c. 8. Si tingués un vestit nou, net y planxat al menos, Pons Auca 9. Nou de trinca: en estat de nou perfecte, que no ha estat gens en ús. De nou en nou: quan encara no està gastat per l'ús. S'hi esbaldregaren trossos de paret de nou en nou, Roq. 44.
|| 3. Que no ha estat sinó molt poc en un lloc, en un càrrec, etc. Ell és molt nou en aquesta art: ell és novici en aquest ofici, Lacavalleria Gazoph.
|| 4. Posterior a un altre que ve a reemplaçar o al qual ve a afegir-se; no el mateix. La forma e la matèria se transmuden ab tots lurs accidents en substància noua, composta de noues formes e matèries e accidents, Llull Felix, pt. vi, c. 4. Per temor del rey nou, Tirant, c. 316. Fou feta nova elecció de concellers, Ardits, iii, 4. Ara vos dich e fas-vos un nou manament, Gerson Passió, c. 5. A cada pas el xucla un nou abisme, Atlàntida introd. Mostrar al vell Neptú nous hemisferis, Atlàntida vii. Els arbres se recobrien de noves fulles, Rosselló Many. 111. D'un nou incendi els cims s'abrandaran, Maragall Enllà 23. De nou o De bell nou: novament, per segona vegada; una altra vegada. Com algun poch hagués callat, tornaua de nou a plorar, Curial, iii, 44. De bell nou m'i torne hi'm vull offerir, Proc. Olives 762. Puxen fer e ordenar capítols de nou, doc. a. 1499 (BSAL, vii, 156). Veu açò i l'encoberten de nou tenebres fosques, Atlàntida vi. Fer cruixir de bell nou la corriola, Alcover Poem. Bíbl. 32.
    Loc.

Posar (algú o alguna cosa) com nou: tupar-lo o manejar-lo de mala manera; fer-lo malbé.
    Refr.
—a) «Lo nou plau, i lo vell cansa».—b) «L'amo nou tot ho remou»: significa que els qui exerceixen autoritat des de poc temps, solen voler redreçar l'administració amb disposicions noves.—c) «Granera nova, agrana net»: vol dir que les coses que no s'han gastat per l'ús, solen fer bona feina.
    Fon.:
nɔ́w (pir-or., or., occ., eiv.); nɔ̞́w (val., mall., men.).
    Intens.:
novet, -eta; novot, -ota; novíssim, -íssima.

5. NOU
Llin. existent a Barc., Vergers, Àger, etc.

6. NOU topon.
a) La Nou de Bas: llogaret del districte municipal de Sant Privat de Bas (Garrotxa).—b) La Nou de Berguedà: poblet d'uns 500 habitants situat en el Berguedà, a la dreta de la riera anomenada també de La Nou.c) La Nou de Gaià: poble de 440 habitants situat en el Tarragonès, a 15 qm. del Vendrell.—d) Portal de Sa Nou: paratge de la vila de Santa Coloma de Queralt.
    Etim.:
incerta. A primera vista sembla que no és sinó una aplicació toponímica del nou art. 1, de manera que el topònim La Nou equivaldria al castellà La Nuez. En l'Acta de consagració de la Seu d'Urgell apareix la forma llatinitzada Illa Noz, cosa que sembla confirmar aquella procedència (del llatí *nŏce o nūce); Meyer-Lübke (BDC, xi, 20) considera probable que Illa Noz representi un nom de planta. En canvi, Montoliu (BDC, x, 32-33) relaciona La Nou i els topònims Noguer i Noguera amb el llatí vulgar *naucu (derivat de nave) indicador de ‘cavitat, depressió profunda del terreny’.

7. NOU ant.
grafia aglutinada de no u (=no ho), o sia, de l'adverbi de negació no i del pronom demostratiu neutre ho. Los prohòmens de Muntpesller per res nou volien consentir, Muntaner Cròn., c. 39.