Diccionari Catal-Valenci-BalearB
Cerca inici
endarrere endavantcerca
Introducci al Diccionari Bibliografia Explicaci de les Abreviatures
veure oda
veure oid
DIEC2 DDLC CTILC BDLEX Sinnims CIT TERMCAT

ODA f.
|| 1. Acci d'oir; cast. odo. Pervenguda a oda nostra la dita mort, doc. a. 1407 (Anuari IEC, v, 610). No volla mia trista sort que venga a oda de les mies orelles, Alegre Transf 25. Arribats a l'oda de la Julieta per conducte de la seva mama, Pons Com an. 156. En oda d'alg: en presncia d'alg, oint-ho aquest. Tot en ax com ho haur dit en oda del notxer, Consolat, c. 92.
|| 2. Facultat d'oir; cast. odo. Un chor de rialles... li fer l'oda, Oller Pap. x. Les botzines estridents que sonaven aspres a les odes amarades de les dolceses..., Roig Flama 69. Tenir bona oda: tenir molt desenrotllada la dita facultat o sentit.
Fon.:
(Barc.); oa (Val.); (Palma).
Var. ort.
ant.: oyda (Per vista e per oyda e per tastament, Llull Cont. 31, 8); hoyda (Interroga aquells qui m'an dat hoyda, Passi cobles 21); hoida (Per la hoida, per lo gust, Sermons SVF, i, 160); hohida (Per que, ab la hohida, sia ert segueixques los meus suaus passos, Corella Obres 253); ohida (A conservacion de la vista e de la ohida, Arn. Vil. ii, 115).
Etim.:
derivat del part. pass. de oir.

OID interj.
de sorpresa o admiraci barrejada amb alegria. Oid! taurons i buitres, vos sobra anit carnatge, Atlntida ix. A cada brot un esqueix, | oid!, de dola esperana, Collell Flor. 144. Oid, vet all la cara d'un vell mofeta, Ruyra Parada 18. A les cinc, oid!, ja qui sap on serem, ibid. 15.
Fon.:
(or.).