Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  obac
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

OBAC, -AGA adj.
(Lloc) ombrívol, on no arriba el sol (or., occ.); cast. umbrío. Un locum que uocant ab Obac de Gironella, doc. a. 1072 (BABL, vi, 385). Per lo camí de les sorts del hobach, doc. a. 1342 (BABL, xii, 44). A la entrant del bosch a la part ubaga, Milà Rom. 270. M'oferiren estatges obacs, temptadors, Ruyra Pinya, i, 45. Enllà dels clots obacs, Santamaria Narr. 203.
Obac (escrit també Ubach i Aubach):
|| 1. topon. a) Poblet de 10 cases agregat al municipi de Fígols d'Organyà (Alt Urgell).—b) Casa a una hora de Falset (Guia Cat. 13).—c) Obac del Clergue: partida de terra en el terme de Montoliu de Segarra (doc. a. 1463, arx. parr. de Guardiolada).—d) Obac dels Masos: partida de terra en el terme de Sopeira (Ribagorça).—e) Obac de Vacarisses: partida de terra a dues hores de Terrassa (Guia Cat. 133).
|| 2. Llin. existent a Barc., Gir., Ribes, Amer, Cassà de la S., Armentera, L'Escala, Bescanó, Cabanes, Lluçà, Cardona, Berga, Igualada, Mataró, Agramunt, Albatàrrec, Anserall, Arbeca, Aristot, Tortosa, El Puig, etc.
    Loc.

Mirar la part obaga: fer el desentès, distreure's intencionadament (comarca del Llobregat).
    Var. form.:
bac.
    Fon.:
uβák, əwβák (or.); oβák, awβák (occ.).
    Etim.:
del llatí opācu ‘mancat de claror’.