Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ocupació
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

OCUPACIÓ f.
Acció i efecte d'ocupar o d'ocupar-se; cast. ocupación.
|| 1. Acte i efecte de prendre possessió d'un lloc, d'una cosa. Jatsia que diversos fets d'armes e morts de persones e ocupacions de lochs hi fossen entrevenguts, Pere IV, Cròn. 387. Axí per occupació e incorporació de béns e en altre manera, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 526).
|| 2. Acció i efecte d'estar dedicat a una feina, a un càrrec, etc. No és convenient cosa, ans és follia, al hom savi e literat la exercitació corporal e ocupació d'afers corporals, Cons. Prov. 14. Han de dar ocupació a tot aquest batalló de metges y missers joves, Ignor. 29. Cercar ocupació anant d'una obra a l'altra se pot dir que és fer feyna, Penya Mos. iii, 42.
|| 3. Treball en què s'empra el temps. Digues en quines occupacions t'est occupat, Eximenis Conf. 8. Mirant totes les occupacions dels posats en honors, ha conegut esser plenes de tota vanitat, Villena Vita Chr., c. 221. Ja que ocupacions precises li impedien assistir an es toros, Ignor. 31.
    Fon.:
ukupəsió (Barc.); okupasió (Val.); okupəsió (Palma).
    Intens.:
ocupacioneta, ocupacionassa, ocupacionota.
    Etim.:
pres del llatí occŭpatiōne, mat. sign.