Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ofensa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OFENSA f.
Acció i efecte d'ofendre; allò que ofèn; cast. ofensa. Per les preses e robaries, injúries e offenses que malament han fetes e fan contra pau, doc. a. 1390 (Capmany Mem. ii, 182). Deman-te perdó de la offensa, Tirant, c. 100. Es lo fort mur | de la defensa | contra l'ofensa | de l'inimich, Spill 10814. a) ant. Dany, nosa, perjudici. Moriu-vos prest, senyora; vejau què m'ha dit lo senyor emperador, que si no tingués muller que no'n pendria altra sinó a mi; e per la offensa que vós me feu, moriu-vos prest, y molt prest, Tirant, c. 205. Existència de alguna malaltia aguda o de offença, Cauliach Coll., ll. vi, de 2a, c. 7.
    Fon.:
ufέnsə (or.); ofέnsɛ (Ll.); ofénsa (Tortosa, val.); ofέ̞nsə (Mall.); ufέ̞nsə (men.).
    Etim.:
pres del llatí offensa, mat. sign.