Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  oferir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OFERIR v. tr.: cast. ofrecer.
|| 1. Posar a la disposició (d'algú). Tant sots vós humil, que ab poc do que hom vos ofira, se pot hom acostar à vós, Llull Cont. 91, 3. Y offeriren-nos les imposicions de Catalunya, Pere IV, Cròn. 303. Mi e les mies coses a tu offir, Sants ross. 8 vo. La corona li cau a l'oferir-la, Canigó i. Va oferir-nos galantment el cotxe, Pons Com an. 177. Li ofereixen l'elm on l'aigua brilla, Alcover Poem. Bíbl. 63.
|| 2. Mostrar-se disposat a fer tal o tal cosa per altri, o segons el voler d'altri. a) refl. Cascú s'oferí a tractar lo negoci, Llull Blanq. 94. Ben son jo digne que m'offire a morir, Llull Felix, pt. i, c. 7. Prech-te que açò que t'offerist fer de bon grat, que u faces, Esteve Eleg. 4. Francí de Queralt se oferí en pagar, doc. a. 1537 (Segura HSC 173). Ell se me ofereix voluntàriament de acompanyar me, Lacavalleria Gazoph. De seguit vaig oferir-me a comprar, Ruyra Parada 14.—b) no refl., amb el complement verbal introduït amb la preposició de, o amb la conjunció que, o sense preposició ni conjunció. Nos offeriren que'ns metrien en recenes, Pere IV, Cròn. 190. Offerim de compensar-ho a vosaltres, doc. a. 1383 (Capmany Mem. ii, 170). Nos han ja ofert de fer-nos bons socors, Ardits, i, 60. Vos offir dar-vos una peça de armes d'auantatge, Tirant, c. 66. De bon grat vos ofir de anar ab vosaltres, Tirant, c. 60.
|| 3. Dedicar a una divinitat, a un sant, etc., per propiciar-lo, aplacar-lo, per expiació, etc. Per tal que offires sacrificis qui sien plaents a nostro senyor Déu, Serra Gèn. 99. Lo sacrifici de la missa sia offert hauent lo preuere la cara enuers orient, Eximenis II Reg., c. 7. Al tot poderós Déu l'ayel no tocat offir en totz dies, Sants ross. 7 vo. Varen pujar a les Olletes a oferir una presentalla a la Mare de Déu, Massó Croq. 82. Especialment: a) Presentar al sacerdot, durant la missa, una almoina (en pa, en cera, en diners, etc.) destinada a les atencions del culte, al sufragi pels difunts, etc. Se hage de celebrar aniversari per les ànimes dels confrares defuncts offerint pa y vi, doc. a. 1534 (Col Bof. xli, 350).
|| 4. Presentar, tenir visible. Devant sa perspectiva que oferim, Ignor. 75. Oferint un alt exemple de germandat, Aurora 228. Les poques variacions que oferia el paisatge, Víct. Cat., Ombr. 63. La indumentària oferia certa uniformitat, Galmés Flor 7.
|| 5. refl. ant. Presentar-se, ocórrer (un fet, una ocasió, un cas). En cars que s'oferissen casos alguns, Ordin. Univ. 1596, fol 142. Gastos y despeses que en assò se offeririen, doc. a. 1599 (Col. Bof. xli, 385). Sempre que se offerirà haver de fer soldats, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli, 404).
    Refr.
—a) «Qui molt ofereix, poc o res dóna».—b) «Acabat de dir, acabat d'oferir»: es diu per aquells qui prometen i després no es recorden de complir el que han promès.—c) «Espera't a oferir, que la missa és llarga»: es diu per recomanar calma i evitar precipitacions (Urgell, Segarra).
    Fon.:
ufəɾí, əwfəɾí (pir-or., or., men., eiv.); ofeɾí, awfeɾí (occ.); ofeɾíɾ (val.); ofəɾí, əwfəɾí (mall.).
    Conjug.:
segons el model ferir, amb la diferència que el part. pass. de oferir és ofert i que en el català modern el verb oferir segueix la conjugació de partir en tots els dialectes, mentres que el verb ferir conserva formes no incoatives en el baleàric.
    Var. form.
ant.: oferre.
    Etim.:
del llatí vulgar *offerire, deformació del llatí clàssic offerre, mat. sign.