Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ofici
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OFICI m.: cast. oficio.
|| 1. Funció a acomplir; allò que es té el deure o obligació de fer en virtut del propi càrrec. Honrament no és desijador mas per esser honrat lo offici que li és comanat a honrar Déu, Llull Intenció 365. Sènyer, aquesta cosa és offici de Rey, Jaume I, Cròn. 34. Lo meu offici no és dir plasenteries ne lagols, Metge Somni iii. Bons oficis: gestions que es fan a favor d'algú. Jo esperava que ab vostres paraules me faríeu un bon ofici, o bona obra prop de aquell, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Càrrec que s'ocupa. Que bé e lealment se hauran en lo offici del dit consolat, Consolat, c. 2. Serví en aquell dia de ofici de majordhom a la taula real, Pere IV, Cròn. 56. Segons és l'ofici deu ser la fahena, Proc. Olives 2065. Fer una cosa d'ofici: fer-la en virtut dels deures del propi càrrec, sense esser-ne requerit. S'alcalde, d'ofici o per instància de part..., manarà que se destruesquen, Ignor. 21. Oficis majors: nom que es donava als càrrecs de Justícia, Jurats en cap i Mostassaf (segons E. Toda, citat ap. Aguiló Dicc.). El Sant Ofici: el tribunal de la Inquisició;—iròn., la prostitució. «Aquestes noies fan del sant ofici» (es diu humorísticament) (Llofriu).
|| 3. Professió d'una art mecànica, sia de menestral, sia de conrador. De tots los officis los més sobtills mestres, Proc. Olives 1909. Y tots ab un mestre havian après lo offici del texir, Alegre Transf. 82. a) Gremi, associació dels qui exerceixen una art mecànica. A quatre prohòmens del dit ofici, doc. a. 1380 (Col. Bof. xl, 189). Aprés ballaren los officis de aquella ciutat de Paradys, Villena Vita Chr., c. 207.
|| 4. Comunicació escrita entre individus d'una corporació, sobre assumptes referents a aquesta, o, en les dependències de l'Estat, referents a assumptes del servei públic. Un cabo de sa Guàrdia Civil va enviar un ofici a s'alcalde, Roq. 53.
|| 5. Funció sagrada. Deuem puxolar nostre Seinor ab pregs e ab oracions et ab officis et ab almoines, Hom. Org. 4 vo. Reebut a reverèntia de Déu lo offici de la cendra, Pere IV, Cròn. 46. Diran e faran la missa e altres divinals officis, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli). Quant l'offici divinal se celebrarà, parlaran de barateries, Metge Somni iv. Especialment: a) Hores canòniques que els eclesiàstics han de recitar cada dia. Ofici menoret o parve: la recitació de les hores canòniques abreviades, en què les matines no tenen més que un nocturn.—b) Missa major o cantada. Qui cantassen noblement lo sanct offici de la missa, Llull Felix, pt. viii, c. 14. Vagen als sermons y officis | molt honestes y tapades, Cons casat 111. Se li cantà un solemne offici ab lo Sanfíssim, doc. a. 1798 (Segura HSC 109). Dinassen en sortir de l'ofici, Galmés Flor 6. «Ara surt l'ofici»: es diu irònicament quan es presenta us cas o esdeveniment estrany, quan algú diu una cosa extravagant, etc. (Mall.).
|| 6. (dialectal alguerès) Despatx, bufet. «Un ofici de notari, d'advocat», etc.
    Loc.
—a) Saber fer dels set oficis: saber-ho fer tot, esser bo per a fer moltes i diverses coses (Mall.).—b) No tenir ofici ni benefici: no tenir una manera fixa de treballar, de guanyar-se la vida. Aquella colla de gent sense ofici ni benefici, Vilanova Obres, xi, 179.
    Refr.
—a) «L'ofici del burguès: menjar i beure i no fer res»: es diu de les persones que viuen o volen viure sense treballar.—b) «Cadascú, del seu ofici»: vol dir que convé que cadascú es dediqui a aquelles coses que entén, i no es fiqui en les que no entén. La frase es completa així: «Cadascú del seu ofici, com el botxí de penjar gent» (Empordà).—c) «Qui té ofici, té benefici»: significa que el qui sap treballar bé d'un ram determinat, en treu profit. També es diu: «Qui té bon ofici, té bon benefici», i «Qui té ofici, té pa» (Mall.).—d) «Home de molts oficis, pobre segur»: vol dir que el qui es dedica a moltes professions o feines diferents, no sol treure gaire profit del seu treball.—e) «Home de molts oficis, de pocs servicis»; «Home de molts oficis, mestre de res»: significa que el qui es dedica a moltes feines diferents, no sol tenir habilitat suficient en cap d'elles.
    Fon.:
ufísi, əwfísi (pir-or., or., men., eiv.); ofísi, awfísi (occ., val., alg.); ofísi (mall.).
    Etim.:
del llatí officium, mat. sign. || 1.