DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OLIVERA f.
|| 1.     Arbre de la família de les oleàcies, de l'espècie Olea europaea, de fulles oblongo-lanceolades, enteres, coriàcies, verdes per damunt i blanquinoses per sota, flors blanques en petits raïms axil·lars drets, i fruit rodonenc de pinyol dur; cast. olivo. Les oliueres nuyl hom no les tayl, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 305). Tallant vinyes, oliveres, Pere IV, Cròn. 174. Com l'olivera que cruix | quan l'atupa la ventada, Picó Engl. 28. Olivera del càrrec: varietat d'olivera cultivada a Vilanova de Meià. Olivera campanera: la que està solitària enmig del camp, que no forma olivar (Mall.). Les varietats d'olivera prenen diferents adjectivacions que en general es corresponen amb les que hem indicat per a les olives en l'article oliva, v. gr. olivera grossal, o. morisca, o. sevillana, etc.
|| 2. Olivera borda: ullastre; cast. acebuche.
|| 3. Olivera del Paradís: arbre de la família de les eleagnàcies, espècie Elaeagnus angustifolia, de fulles alternes oval-lanceolades, verdes-grises per damunt i blanquinoses per sota, flors molt oloroses grogues i platejades, i fruit en forma d'oliva; es cultiva en els jardins; cast. árbol del Paraíso.
|| 4. Olivar, lloc plantat d'olius (Ross., Conflent); cast. olivar.
|| 5. Plat ovalat i acanalat per a tenir-hi olives (Falset, ap. BDC, xx, 229).
    Loc.—a) Esser tocat de l'olivera grossal: esser molt beneitot, molt curt d'enteniment.—b) Llàstima que no et duguen a rodar l'olivera!: es diu a algú per significar-li que el consideren molt estúpid (val.).
    Refr.—a) «Olivera vella, destral amb ella» (Matons Voc. oli).—b) «Olivera, amor vertadera»: es diu referint-se al simbolisme que s'atribueix als brots d'olivera (Mall.).—c) «Olivera que estàs prop de camí, ni tu faràs oli ni jo faré vi»: es diu perquè els arbres situats prop del camí solen esser assaltats pels anants i vinents.—d) «Olivera de barquera, no fa quartera i la fa corquera» (Mancor).—e) «Per sant Pere, juny arrera; posa't sota l'olivera: una ençà, una enllà, ves-te'n a casa que prou n'hi ha»: es diu perquè abans del juliol cauen de l'arbre moltes olives, i per tant, les que romanen sense caure per sant Pere, o sia a la fi del juny, hi seran probablement a l'hora de la collita (Pineda).
    Fon.: uliβéɾə, əwliβéɾə (or.); awliβéɾɛ (Fraga); awliβéɾa (Tortosa); olivéɾa (Maestr., Cast., Xàtiva, Gandia, Al.); oliβéɾa (Val.); olivéɾɛ (Sueca, Alcoi); olivéɾə (Mall.); ulivéɾə (Men., Eiv.).
    Intens.:—a) Augm.: oliverassa.—b) Dim.: olivereta, oliveretxa, olivereua, oliveriua, oliverona, oliveró, oliveroia.—c) Pejor.: oliverota, oliverot.
    Sinòn.:— || 1, oliu (usat principalment al Rosselló); oliver (usat principalment en el català occidental i en el Camp de Tarragona).
    Etim.: del llatí *olivaria, mat. sign. || 1.