Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. om
veure  2. om
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. OM (ant. olm). m.
|| 1. imatge  Arbre de la família de les ulmàcies, espècie Ulmus carpinifolia, que es fa molt alt, té l'escorça surenca, les fulles alternes, ovals, desiguals i molt dentades, les flors vermelles un poc pedicel·lades i agrupades, i el fruit amb una ala blanca i membranosa; la seva fusta és molt dura i no s'esquerda, i s'empra principalment per a fer braços de carro, carenes i quadernes de nau; cast. olmo. L'om qui n'és menys és arbre menys de fruyt: | homs en bel ort són los hòmens del món, Ausiàs March cvi (en aquest passatge fa un joc de paraules entre om i hom=home). Olm, vern e sàlcer | qui fruyt no fan, Spill 6168. La cabra esbrota un olm mengívol, Atlàntida ii. El vent furiós arranca els oms, Aguiló Poes. 213.
|| 2. Om blanc: poll, l'arbre Populus alba (La Selva, ap. Masclans Pl. 165).
    Loc.

Esser més variable que la fulla de l'om, o Esser com la fulla de l'om, que allà d'on ve el vent, se gira: esser una persona molt mudable, molt poc constant (Mall.).
Om: topon. a) L'Om: partida de terra en el terme de Tarrés (Garrigues).—b) Santa Maria de l'Om: nom d'un antic priorat de Masarac i d'un altre de Montiró.—c) Sot de l'Om: partida de terra en el terme de Sant Pere de Vilamajor (Montseny).—d) Mas de l'Om: partida rural del terme d'Alcover (Alt Camp).—e) Oms: poble del Vallespir.—f) Els Oms: santuari situat prop de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà).—g) Els Oms: ermita situada a cinc hores de Berga.
Om o Olm: llin. existent a Sta. Col. de F., St. Hilari SC, Vic, Manresa, Arseguell, etc. Es més abundant la variant Oms, existent a Gualba, Palafrugell, Vergers, Centelles, Vic, Manresa, Barc., Badalona, Arenys de Munt, Igualada, Arbeca, Alguaire, Benicarló, Mall., etc. És freqüent la grafia Homs.
    Fon.:
óm (or., occ., val., bal.); úm (ross.); ɔ́ɾm (Benilloba, Biar, Monnòver).
    Var. ort.
ant.: hom (Qui voldrà tenir prest vingut un bosch, que el plante de homs, Agustí Secr. 76); holm (En compres de fusta de carrasqua, àlbers, holms, pi, doc. a. 1466, Arx. Gral. R. Val.).
    Etim.:
del llatí ŭlmu, mat. sign. La forma orm, del valencià meridional, representa una modificació de l'arcaic olm, per rotacisme.

2. OM m. i pron., grafia ant.,
per hom (=home). Si om parlaue tan giret, Hom. Org. 1 vo. A coneguda d'un om saui, doc. segle XIII (Pujol Docs. 21). Tanta sal com porà om pendre ab la mà, Flos medic. 56.