Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  opinió
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

OPINIÓ f.: cast. opinión.
|| 1. Manera de jutjar sobre una qüestió; concepte que es té d'una cosa qüestionable. Aquells qui an opinió que lo peccat venga de vós, Llull Cont. 322, 15. Gran res dels sarrahins eren de aquesta opinió, Muntaner Cròn., c. 19.
|| 2. Concepte que tenim d'una persona; manera com la jutgem. Ne estaven en mala opinió, Muntaner Cròn., c. 26. Ell me té en una opinió molt honrosa, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. Manera col·lectiva de pensar sobre un assumpte; la mateixa col·lectivitat en quant pensa o manifesta el seu judici envers una qüestió, una persona, etc. Oppinió no és àls sinó remor, fama o vent popular, e tostemps presuposa cosa duptosa, Metge Somni i. No serà gran virtut la del varó | que a l'aureola d'impecable aspiri | als ulls de la selecta opinió, Alcover Poem. Bíbl. 89. Havien d'haver agitada s'opinió pública de Barcelona, Aurora 226. Promoure els més grans moviments d'opinió, Caselles Mult.64.
    Fon.:
upinió (or., men., eiv.); opinió (occ., val., mall.).
    Var. ort.
ant.: oppinió.
    Var. form.
ant.: openió (Llull Gentil 84; Corbatxo 85; Moral Cons. 13; Proc. Olives 1682).
    Etim.:
pres del llatí opiniōne, mat. sign.