Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ordir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ORDIR v. tr.: cast. urdir.
|| 1. Disposar paral·lelament un cert nombre de fils enrotllats sobre un corró plegador, per preparar-ne el teixit. No gos ordir en cap de drap negun scapoló, doc. a. 1383 (Col. Bof. xl, 261). Tot ordidor o ordidora e altre qualsevol persona qui ordirà frisons, doc. a. 1448 (Capmany Mem. ii, 446).
|| 2. Preparar o construir una cosa valent-se de fils disposats paral·lelament. En fusts que hauien ordits ab cordes aduyen-los les pedres dels trebuquets, Jaume I, Cròn. 69.
|| 3. fig. Preparar, disposar amb l'enteniment un sistema, una acció complicada; especialment, Maquinar, preparar una acció contra algú amagadament. Per rahó d'aver ordida e tractada dita guerra, Muntaner Cròn., c. 132. Aquests principis la philosophia los havia texits e ordits, Genebreda Cons. 19. Vos contaran tot quant en l'any | han començat, | texit y ordit hi acabat, Somni J. Joan 198. «Quina una que me n'has ordida!»Portar-la ordida a qualcú: tenir-li preparada una maquinació, una acció nociva.
    Fon.:
uɾðí (or., occ., bal.); uɾðíɾ (val.).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Etim.:
del llatí ordīri, mat. sign.